Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
vespres
Cristianisme
Part de l’ofici diví que constitueix la pregària litúrgica del vespre, amb la qual hom inicia el dia eclesiàstic.
En els diversos ritus cristians adopta formes diferents, bé que essencialment inclou salms, lectures i himnes, i solen anar acompanyades d’alguns ritus, com el lucernari, l’ofrena de l’encens, etc En la litúrgia romana té el mateix esquema de les laudes himne, salms amb antífona, càntic bíblic, lectura, càntic del Magníficat, pregàries i oració del parenostre
lucernari
Cristianisme
Ritu de benedicció de la llum, al capvespre, consistent en l’encesa de la llàntia, acompanyada d’una acció de gràcies.
D’origen jueu, fou adoptat per la litúrgia cristiana, d’on derivà l’ofici de vespres Un cas particular que ha perdurat és el ritu de l’encesa del ciri a la vetlla pasqual
hora major
Cristianisme
A l’ofici diví, nom donat a les matines, les laudes i les vespres.
vetlla
Cristianisme
Estona de pregària, sobretot col·lectiva, que hom fa durant la nit.
Coneguda ja des dels primers segles del cristianisme, és testimoniada per una carta de Plini ~111 i és descrita, pel que fa a la Jesalem del segle IV, per Egèria Sense parallel en la litúrgia sinagogal, degué ésser introduïda per la creença que la segona vinguda del Crist s’esdevindria durant la nit S’iniciava amb les vespres, i se solia cloure amb la celebració eucarística Hom hi dedicava tota la nit especialment per Pasqua vetlla pasqual , i una bona part de la nit el diumenge i les festes dels màrtirs La darrera part abans de l’eucaristia donà naixença als oficis de matines i laudes…
parenostre
Cristianisme
Pregària principal del cristià (començada amb els mots ‘Pare nostre’) que fou ensenyada per Jesús mateix.
Els jueus s’unien diàriament al culte del temple recitant una pregària de costum Jesús n'ensenyà una de pròpia als seus seguidors Les primeres peticions s’interessen per les coses de Déu —invocat per Jesús com a Pare— que ens faci comprendre, salvant-nos, la seva santedat li correspon de fer-ho com a rei que és i que ja realitza al cel el seu propòsit Les peticions restants s’interessen per les nostres coses el pa que ens alimenta aquí o en el Regne, el perdó, si perdonem, i no caure en la temptació La forma corrent del parenostre és de l’evangeli de Mateu La forma de Lluc, més curta, és…
prosa
Música
Cristianisme
Cant litúrgic rimat que hom executava generalment després de l’al·leluia de la missa i de la capítula de vespres.
Originàriament era un text, a manera de trop, adaptat a una vocalització d’un cant litúrgic, però al segle X, en el cercle musical creat entorn del monestir de Sant Marçal de Llemotges, ja designa el text extens i vagament rimat que hom cantava després de l’alleluia de la missa Al segle XII aquesta mena de texts adquiriren la forma de veritables poemes litúrgics Se n'han conservat uns cinc mil, la gran majoria anònims Conreats a Catalunya des del segle XI, formen part dels tropers-prosers proser En els manuscrits litúrgics germànics, hom els anomena seqüència La reforma de Pius V 1568 només…
col·lació
Cristianisme
En els antics monestirs, conversa o conferència sobre coses espirituals que tenia lloc als vespres, generalment després d’un àpat lleuger.
Aquestes converses o conferències eren recopilades en llibres Són famoses les Collationes de Joan Cassià
tridu pasqual
Cristianisme
Període litúrgic de tres dies que comença amb la missa vespertina del Dijous Sant i acaba en les vespres de Pasqua.