Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
cardenal vicari
Cristianisme
Cardenal que, en nom del papa (bisbe de Roma), regeix amb potestat ordinària la diòcesi de Roma, llevat del Vaticà.
vicari de Crist
Cristianisme
Títol que hom atribueix al papa.
En el sínode romà del 495 hom el féu servir per primera vegada com a aclamació dirigida al papa Gelasi I, tot i que aquest títol era atribuït a tot bisbe, tant en aquesta època com en la carolíngia, i encara més tard Com a títol exclusiu del papa s’imposà a partir d’Innocenci III, i esdevingué la fórmula més breu de la nova teologia del primat i del nou programa de Roma envers l’Església i en les relacions amb el poder temporal per això fou un dels títols més durament censurats pels corrents gallicanistes i episcopalians
Baltasar de Bastero i Lledó
Cristianisme
Eclesiàstic.
Degà del capítol barceloní, defensà la submissió a Felip V Li fou confiat pel duc de Berwick el càrrec de vicari general castrense i fou nomenat vicari general de la diòcesi de Barcelona Fou inquisidor de Catalunya i Mallorca i bisbe de Girona 1729
Salvador Massot
Cristianisme
Bisbe i missioner.
Dominicà, anà a Manila 1868 i a la Xina, on fou vicari provisional d’Emuy 1881, bisbe d’Avara i vicari apostòlic de Fuzhou 1884 Escriví sobre literatura, història i religió en caràcters xinesos És autor de diverses obres, com el Mes del Roser , en xinès, impresa moltes vegades
André Marceau
Cristianisme
Eclesiàstic francès.
Ordenat prevere el 1972 a Saint-Vincent de Mérignac, es diplomà a l’Institut Superior de Pastoral Catequètica, vinculat a l’Institut Catòlic de París Fou vicari de Saint-Vincent de Mérignac, responsable diocesà del servei de catequesi del 1982 al 1992 i vicari episcopal de l’arxidiòcesi de Bordeus fins el 2003 El gener del 2004, Joan Pau II el nomenà bisbe de Perpinyà succeint André Fort En la seva tasca pastoral dinamitza de manera especial la catequesi
Francesc Conesa i Ferrer

Francesc Conesa i Ferrer
© Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ingressà al seminari d’Oriola el 1973, i posteriorment estudià al Teologat Diocesà d’Alacant Ordenat sacerdot el 1985, fou vicari de la parròquia de la Mare de Déu del Carme d’Elx fins el 1987 Aquest any inicià estudis a la Universitat de Navarra, on es llicencià en teologia i filosofia 1991 i es doctorà, respectivament, el 1994 i el 1995 Professor de filosofia i teologia al Seminari Diocesà d’Oriola-Alacant 1992-2016, a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Sant Pau d’Alacant i, des del 1994, a la Universitat de Navarra, és membre de la Sociedad Española de Ciencias de…
Antoni Mirats i Monsonís
Cristianisme
Religiós escolapi.
Ingressà a l’orde el 1865 Fou capità carlí en 1872-76 Retornat a l’orde, practicà la docència a Mataró i a Vilanova i la Geltrú Passà a l’Argentina 1892-99, on fou vicari provincial, i fundà el collegi de Buenos Aires De retorn, fou provincial de Catalunya 1899-1909 i fundà collegis a Terrassa, Caldes de Montbui i, en especial, a Lovaina per a la formació dels seus religiosos Fou vicari general de les Escoles Pies entre el 1919 i el 1925
Manuel Prat i Pujoldevall
Cristianisme
Religiós dominicà, missioner i bisbe.
Entrà al convent d’Ocaña 1888 i acabà els estudis a Àvila 1897 Essent diaca anà a les Filipines, on fou ordenat de sacerdot el 1897 Fou missioner a Formosa i vicari provincial de l’illa del 1898 al 1916 Pel seu zel missional fou consagrat bisbe i vicari apostòlic d’Amoy Xina, on residí, i governà la diòcesi del 1916 a la seva mort Sofrí persecucions i empresonaments, però donà un impuls a la tasca missionera de la seva vicaria És autor d’obres piadoses en xinès i de relacions missionals publicades en revistes evantgelitzadores
Tomàs Tolrà
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill del doctor en dret Bonaventura Tolrà, ingressà al seminari 1745 i s’ordenà de sacerdot 1758 Nomenat arxipreste de Prada i vicari del bisbe d’Elna, intentà de reformar l’administració eclesiàstica, però davant l’oposició sorda que hi trobà optà per passar a Molig com a vicari 1762-73 més tard ocupà càrrecs a Vinçà, Prada i Espirà de Conflent El 1790 es negà a jurar la constitució civil del clergat i hagué d’exiliar-se Probablement s’establí a Barcelona Redactà dos volums en català, titulats Conferències sobre la religió i Conferències sobre la constitució de l’…
Ramon de Sentmenat i de Lanuza
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Galceran de Sentmenat i d’Oms, baró de Dosrius Era canonge ardiaca major i vicari general de la diòcesi de Barcelona, i fou preconitzat bisbe de Vic 1639 Prengué possessió del bisbat el 1640 En iniciar-se la guerra dels Segadors prengué primer una actitud expectativa i tot seguit d’oberta oposició als francesos Per això fou desterrat de la diòcesi el 1646, li foren confiscades les rendes de la mitra i hom intentà de posar-hi un nou bisbe en lloc seu El 1654 el bisbat fou objecte de robatoris i vexacions per tropes franceses per això el seu vicari general, d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina