Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Joan Vilar i Costa
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Ingressà a la Companyia de Jesús i fou bibliotecari de l’Institut Bíblic Pontifici de Roma Deixà la Companyia, i durant la guerra civil de 1936-39 fou funcionari destacat del Comissariat de Propaganda Publicà, només amb inicials, Montserrat 1938, rèplica, amb bons fonaments bíblics i patrístics, a la carta collectiva de l’episcopat espanyol A l’exili exercí un apostolat popular i publicà Als catalans 1944, antecedent breu de Lletres catalanes 1946, vast programa de reorganització de Catalunya i de l’Església catalana
,
Salvador Obiols
Cristianisme
Monjo de Montserrat.
Llicenciat en teologia, féu estudis de llengües orientals i bíblics a Roma i a Jerusalem Director de la impremta montserratina 1925-27, planejà, juntament amb AMAlbareda, la distribució dels volums i la presentació tipogràfica de la Bíblia de Montserrat , de la qual fou un dels primers collaboradors i on publicà la traducció i comentari de les Epístoles de sant Pau 1928 i 1930 És també autor del compendi gramatical El grec del Nou Testament 1928-29
Cebrià Baraut i Obiols
Historiografia
Cristianisme
Historiador, monjo de Montserrat.
Publicà diversos estudis d’història monàstica, especialment catalana, així com texts catalans Llibre Vermell de Montserrat , texts llatins Miracula Beatae Mariae Virginis de Monteserrato , comentaris de Joaquim de Fiore, l’estudi Santa Maria del Miracle 1972 i les obres completes de García Jiménez de Cisneros, i reedità, anotant-la, l’obra de Brutails La coutume d’Andorre 1965 Fou fundador 1976 i director de d’“Urgellia” 1978 i de “Quaderns d’Estudis Andorrans” 1979 L’any 2000 identificà, amb Josep Moran, un fragment del Liber iudiciorum conservat a la Seu d’Urgell, com el text conegut més…
Radulf de Barcelona
Cristianisme
Bisbe d’Urgell.
Era fill de Guifré I i de Guinidilda, comtes de Barcelona Els seus pares el lliuraren d’infant com a monjo a Ripoll, al moment de la consagració de l’església 888, per tal que després en fos abat, tal com feren amb la filla Emma, després abadessa de Sant Joan Radulf en sortí, però, cap al 900 i reclamà les possessions que li havien estat cedides com a dot Casat, actuava com a prevere cap al 908 i fou consagrat bisbe d’Urgell el 914 Es coneix la seva activitat en l’erecció de parròquies i consagració d’esglésies No perdé el contacte amb el seu monestir de Ripoll, a la segona consagració del…