Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Pere Sassoferrato
Cristianisme
Frare franciscà, màrtir, venerat com a sant.
Vingué d’Itàlia, juntament amb Joan de Perusa, desitjós de martiri, per evangelitzar els àrabs del Regne de València Morí degollat a la ciutat de València per ordre del moro Seit, el governador Abū Saīd ‘Abd-al-Raḥmān
stundista
Cristianisme
Dit dels cristians pertanyents a diversos grups protestants d’Ucraïna originats d’un primer nucli d’estudiants de la Bíblia fundat a Odessa (~1845) sota la influència del pastor alemany Bonekemper.
Reconeixen únicament el baptisme d’adults i les assemblees de lectura bíblica i càntics o lloança de les hores al Stunde , d’on els vingué el nom Separats en nombrosos grups 1871, han estat molt influïts posteriorment pels baptistes
Alonso de Cabrera
Cristianisme
Religiós dominicà i predicador.
Estudià a Salamanca i se n'anà a Amèrica en haver-ne tornat fou professor de teologia a Còrdova i a Osuna La seva notorietat li vingué pels sermons, a partir del Sermón fúnebre dedicat a Felip II 1598 Una gran part de les seves obres teològiques foren editades a Barcelona
Iacopo Sadoleto
Filosofia
Literatura italiana
Cristianisme
Cardenal i humanista italià.
Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat
Miquel Carner
Educació
Cristianisme
Religiós escolapi, mestre d’aritmètica.
Biografia Era un dels sacerdots beneficiats que formaven la comunitat de preveres de la vila de Moià Renuncià tots els seus béns amb la finalitat de dedicar-se a l’educació dels joves i demanà entrar a l’Escola Pia Començà el noviciat el 5 de maig de 1754, quan ja tenir 32 anys Fet el noviciat a Moià, hi professà Ensenyà en els collegis de Mataró, Solsona, Oliana, Igualada i el 1777 tornà a Mataró Es dedicà a l’ensenyament a la classe d’escriure i d’aritmètica, és a dir la dels nois que no continuaven els estudis de llatí, sinó que anaven al treball A Mataró es distingí pels esforços que féu…
Tomàs Serrano i Peres
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Ingressà a la Companyia de Jesús 1730, fou professor de retòrica al seminari de nobles de Sant Pau i a la Universitat de València, i catedràtic de teologia al collegi de Gandia Expulsats els jesuïtes 1767, residí successivament a Sardenya, Roma, Ferrara i Bolonya Publicà obres en llatí i castellà, algunes recollides al Mercurio sacro y poético 1745 De foedere eloquentiae et sapientiae sacrae et profanae 1744, De sacra criticae 1746, De prima academiae Valentinae gloria 1747, Viaje del Parnaso con los descubrimientos hechos en este monte y sus colonias 1748, Fiestas seculares con…
,
Fèlix Amat de Palou i Pont
© Fototeca.cat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòsof, teòleg i lexicògraf.
Format al seminari de Barcelona sota el mestratge dels bisbes Ascensi Sales i Josep Climent, de qui esdevingué secretari 1774 i de qui enaltí l’obra en l' Oración fúnebre Fou professor de filosofia i publicà les Institutiones Logicae , llibre de text a molts centres docents Més tard fou rector del seminari barceloní Doctorat a la Universitat de Gandia, fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona El 1785 passà a Tarragona com a canonge magistral i collaborà amb l’arquebisbe Francesc Armanyà en la creació de la Societat d’Amics del País, alhora que donà començ a…
benedictí | benedictina
© Fototeca.cat
Cristianisme
Monjo que segueix la regla de sant Benet.
Històricament han estat nombrosos els monestirs i els grups, els ordes i les congregacions monàstics que han pres la regla de sant Benet com a norma de vida Benet de Núrsia, però, no fundà cap orde, sinó alguns monestirs, que desaparegueren amb la invasió longobarda d’Itàlia al segle VI La seva regla fou una de les moltes de què, durant els ss VI al VIII, els abats prenien normes de vida monàstica, i fou a la Gàllia meridional on hom començà a observar-la amb una certa exclusivitat, sobretot a partir del s VIII Des d’Anglaterra, al començament del s VIII, sant Bonifaci la difongué, sembla,…
inquisició
Cristianisme
Organisme eclesiàstic que tenia com a finalitat de vetllar per la puresa de la fe, investigant els errors i castigant-los públicament.
La gran florida de moviments càtars dels segles XI-XII, i també d’altres moviments espirituals i apocalíptics, determinà la urgència de la funció episcopal de vetllar per la conservació de la fe de la comunitat cristiana En el context de la croada contra els albigesos, el concili de Tours 1163 determinà que les autoritats tenien l’obligació de cercar els heretges de llur diòcesi o territori d’aquí vingué la primera aplicació, bé que temporal —tres mesos—, a Tolosa, per obra del cardenal legat, Pere de Sant Crisògon, i el comte Ramon V L’experiència del Llenguadoc i la política repressiva de…