Resultats de la cerca

Dominicà a Tolosa, al Llenguadoc, collaborà en la lluita inquisitorial contra el catarisme Fou mort violentament pels càtars Rebé culte com a sant a la Seu d’Urgell i a Montpeller, on fou traslladat el seu cos el 1262

Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament

Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny

Essent diaca, fou elegit successor d’Anastasi II pel clergat i senat romà hostil a Constantinoble —la minoria, en canvi, elegí Llorenç— i obtingué el favor de l’ostrogot Teodoric 499 Acusat d’immoralitat per Llorenç, fou sotmès al judici d’un sínode 501, que trameté l’afer al judici de Déu Llorenç ocupà violentament Roma, on durant quatre anys regnà el terror Restablerta la pau per Teodoric, el cisma no finí fins a la mort de Símmac La seva festa se celebra el 19 de juliol

Estudià a Itàlia, i quan tornà a Constantinoble aconseguí les més altes dignitats eclesiàstiques Es relacionà amb els protestants sobretot amb els calvinistes i es mostrà tolerant amb llur doctrina Nomenat patriarca d’Alexandria 1602, ocupà després la seu de Constantinoble 1621 Prosseguí les relacions amb els protestants, protegí vivament l’hellenisme i emprengué notables reformes entre les quals la supressió de la vella cronologia bizantina Acusat de patriota i de desviacionista —potser per les constants intrigues dels jesuïtes—, fou escanyat per ordre del soldà Sembla ésser l’autor d’una…

Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir,…

Després d’haver estudiat a Leipzig i a Wittenberg, el 1517 s’uní a Luter, el qual acompanyà a la disputa de Leipzig i a la dieta de Worms El 1524 anà a Magdeburg per dirigir l’oposició protestant contra la clerecia catòlica Participà també amb Luter en la seva disputa amb Erasme Es presentà sempre com a luterà extremat Combaté Melanchthon i s’oposà violentament a l’Interin de Leipzig Sostingué que les bones obres més aviat són nocives per a la salvació El 1542 havia estat nomenat bisbe de Naumburg per l’elector de Saxònia, contra els desigs de l’emperador però fou destituït pels…

Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la…

La diòcesi és dividida, actualment, en tres arxiprestats el de Ciutadella amb quatre parròquies la catedral, Sant Francesc d’Assís, Sant Esteve i Sant Bartomeu de Ferreries, el de Maó amb set parròquies Santa Maria, el Carme, Sant Francesc d’Assís i la Immaculada Concepció de Maó, el Roser d’es Castell, Sant Lluís i Sant Climent i d’Alaior amb cinc parròquies Santa Eulàlia d’Alaior, Sant Martí des Mercadal, Sant Cristòfor, Sant Antoni de Fornells i Sant Joan dels Horts des Mercadal Al començament del segle V consta ja com a bisbe el primer que és conegut Sever 417, escriptor llatí que residia…

Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…