Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
visió beatífica
Cristianisme
Categoria teològica amb què hom expressa el contingut de la retribució essencial i de la perfecció escatològica de l’home just després de la mort.
El Nou Testament, tot i emprar diverses imatges per a explicar la benaurança postmortal, dóna un lloc privilegiat a l’expressió “veure Déu cara a cara”, que el magisteri i la teologia s’han encarregat d’especificar com a visió de Déu intuïtiva a diferència del coneixement natural de Déu, que és discursiu, immediata sense la intervenció d’imatges sensorials i intellectives, essencial que té per objecte Déu mateix, i no pas la seva activitat en el món o en nosaltres i sobrenatural impossible d’ésser assolida per l’enteniment humà, sense l’ajut de la illuminació divina La…
beat | beata
pena de dany
Cristianisme
Pena dels damnats, consistent en la privació de la visió beatífica.
litúrgia celestial
Cristianisme
Expressió que designa la lloança eterna, d’acord amb la visió del llibre de l’Apocalipsi.
En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula
àguila
Cristianisme
Símbol de l’evangelista Joan; té el seu origen en la visió d’Ezequiel narrada al llibre d’aquest profeta.
Lluc

Sant Lluc, amb el seu símbol, el bou, pintant el retrat de Maria i Jesús infant (Miniatura del 1524)
Koninklijke Bibliotheek - The National Library of The Netherlands
Cristianisme
Deixeble de sant Pau, autor tradicional d’un dels Evangelis i dels Actes dels Apòstols.
Gentil d’origen probablement d’Antioquia i metge, Lluc fou company de sant Pau a partir del segon viatge Segons la tradició, fou cèlibe i morí a 84 anys Altres narracions el fan del grup dels deixebles de Jesús, pintor i màrtir Els metges i els artistes el tenen per patró El seu símbol iconogràfic, originat en la visió del profeta Ezequiel, és el bou La seva festa se celebra el 18 d’octubre
Matthias Joseph Scheeben
Cristianisme
Teòleg alemany.
Professor a Colònia des del 1860 i representant de la neoscolàstica, defensà, enfront del racionalisme i el naturalisme, la noció del sobrenatural com a participació de l’ésser diví, i desenvolupà una visió orgànica de la religió cristiana centrada en la Trinitat Ultra una collecció de meditacions i de poesies sobre la Mare de Déu 1860, és autor de Natur und Gnade ‘Natura i gràcia’, 1861, Die Herrlichkeiten der göttlichen Gnade ‘Les meravelles de la gràcia divina’, 1863 i Die Mysterien des Christentums ‘Els misteris del cristianisme’, 1865
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió…
Alfred Loisy
Cristianisme
Eclesiàstic, exegeta i professor francès.
Un dels promotors del Modernisme, la seva actitud independent li valgué la pèrdua de la càtedra a l’Institut Catholique 1893 i l’excomunió 1908 Els seus estudis bíblics l’assenyalaren com un dels exegetes més capaços del seu temps Amb L’Évangile et l’Église esbossà una nova apologètica del catolicisme, que, tot i l’entusiasme provocat, fou condemnada D’aquí arrencà una actitud més polèmica Religion d’Israël 1901, Les Évangiles Synoptiques 1907-09 Un cop excomunicat, es dedicà a la problemàtica de la religió, i radicalitzà la seva visió del cristianisme La naissance du…
Giovanni Botero
Economia
Història
Cristianisme
Economista, polític i sacerdot italià.
Secretari de Carlo Borromeo, estigué molt lligat amb la Companyia de Jesús El 1589 publicà Della ragione di stato , seguida de l’apèndix Delle cause della grandezza delle città S'oposà a Maquiavel fent de la religió la base de l’estat, però desenvolupà un nou tipus de maquiavelisme, propi del barroc, basat en la raó d’estat Econòmicament, el més interessant és el tercer llibre de Delle cause , on manifestà el seu pensament mercantilista i la seva visió pessimista de la població en mostrar l’antinòmia entre la virtus nutritiva dels estats i la virtus generativa dels ciutadans, que hom ha…