Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Benet X
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni Mincio
en esdevenir papa (1058-59).
Elegit pel partit antigermànic, la seva elecció no fou reconeguda per sant Pere Damià ni per la majoria dels cardenals, que el deposaren el 1059 per això sovint no és considerat legítim
Climent X
Cristianisme
Nom que prengué Emilio Altieri en ésser elegit papa (1670-76).
Deixà el govern a les mans del seu nebot adoptiu, el cardenal Paluzzi-Altieri Sostingué econòmicament la lluita de Joan Sobieski contra els turcs, que foren derrotats el 1673
Lleó X
Cristianisme
Nom que adoptà Giovanni de Mèdici en esdevenir papa (1513-21).
Successor de Juli II, prosseguí el concili V del Laterà Practicà el nepotisme Afavorí el nou matrimoni de Lluís XII de França amb la germana d’Enric VIII d’Anglaterra i negocià un concordat 1516 amb Francesc I Més tard, preveient la millor situació de Carles V, l’ajudà econòmicament a sostenir les guerres d’Itàlia La seva butlla per a recollir diners per a la construcció de Sant Pere provocà la revolta de Luter qüestió de les indulgències , que no fou prou valorada pel papa Gran humanista, exercí el mecenatge Rafael, Miquel Àngel, etc
Joan X
Cristianisme
Nom que prengué Joan de Tossignano en esdevenir papa (914-928).
Vencé els sarraïns a Garigliano Coronà emperador Berenguer I de Friül 915, i a la mort d’aquest s’alià amb Hug de Provença Afavorí la conversió dels normands i mantingué bones relacions amb Bizanci Empresonat per Marozia, morí violentament
Gregori X
Cristianisme
Nom que adoptà Tebaldo Visconti en esdevenir papa (1271-76).
Reuní el concili II de Lió 1274, al qual assistí el rei Jaume I, per unificar les esglésies grega i llatina —cosa que no reeixí per qüestions polítiques—, per emprendre una croada i per reformar els costums del clergat i del laïcat Intentà de pacificar les lluites de güelfs i gibellins, però la mort el sobtà sense haver obtingut gaire èxit en les seves empreses
Esteve X
Cristianisme
Papa (1057-58).
Fill del duc Goteló I de la Baixa Lotaríngia, fou abat de Montecassino i un dels legats enviats a Constantinoble 1054 per la qüestió de Miquel Cerulari Treballà per la reforma de l’Església i fou partidari de la plena independència entre aquesta i l’imperi
Pius X
Cristianisme
Nom que adoptà Giuseppe Sarto en esdevenir papa (1903-14).
De família humil, fou ordenat de sacerdot 1858 i exercí els oficis de vicari i rector Designat bisbe de Màntua 1884, patriarca de Venècia i cardenal 1894, fou elegit papa després que Àustria posà el veto al cardenal Rampolla, considerat francòfil Tingué com a secretari d’Estat Rafael Merry del Val Dedicà preferentment els seus esforços a l’interior de l’Església decrets sobre la música sagrada 1903, sobre la comunió freqüent 1905 i la dels nens 1910, reforma dels llibres litúrgics 1911, reorganització de la cúria 1908, creació de l' Acta Sanctae Sedis , òrgan oficial de la Santa…
Aimeric
Cristianisme
Arquebisbe de Narbona (~927-977).
Durant el seu govern, i com a metropolità de fet dels bisbats catalans, tingué ocasió d’oposar-se a les pretensions de l’abat Cesari de Santa Cecília de Montserrat, que s’havia fet proclamar arquebisbe de Tarragona el 956
Adalbert
Cristianisme
Clergue.
Les seves possessions als comtats de Besalú i de Girona, que compartia amb els seus germans, foren confirmades el 944 per Lluís d’Ultramar amb immunitat judicial, tributària i de policia Es tracta, segurament, d’un canonge de Girona 947 que el 957 capitanejà la rebellió que bandejà el comte Guifré de Besalú del seu castell i l’occí mentre fugia
Ponç
Cristianisme
Abat de Cuixà (956-962).
El 958 obtingué del rei Lotari un precepte reial de ratificació del patrimoni de l’abadia, patrimoni que ell augmentà gràcies a la protecció del comte Sunifred I de Cerdanya
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina