Resultats de la cerca

Bisbe de Montalto 1800, de Cesena 1816 i de Frascati 1821, en ésser elegit papa adoptà una línia moderada i oberta davant la revolució del 1830 i els intents de formar un liberalisme catòlic

Intentà de fer cara a la ingerència estatal en l’Església, condemnant el jurisdiccionalisme del sínode de Pistoia i oposant-se al josefinisme austríac, que intentà de frenar amb l’entrevista amb Josep II a Viena 1782 Enfront de la revolució francesa i les seves mesures anticlericals adoptà, primer, una actitud reservada, però després condemnà la Constitució Civil del Clergat 1791 Proclamada a Roma la república per obra dels francesos 1798, fou exiliat a Siena, a Florència, a Briançon i finalment a Valence, on morí

D’antecedents presbiterians, Charles Russell adoptà en la seva adolescència el model congregacionalista No obstant això, rebutjà la doctrina calvinista de la predestinació, perquè la considerà incompatible amb la natura d’un Déu amorós L’any 1877 publicà el tractat The Object and Manner of our Lord’s Return , en el qual explicava que la presència invisible de Crist havia començat el 1874 Segons Russell, el temps de la presència invisible de Crist, que tindria lloc abans de la seva vinguda, suposaria un període de canvis significatius en el futur de la humanitat Inicià una campanya de…

Bisbe de Sabina, fou elegit papa gràcies a Gerardo di Sasso, que havia destronat Benet IX —motiu pel qual hom l’anomena antipapa — El retorn al soli de Benet IX, també per la força de les armes, l’obligà a refugiar-se a Sabina Deposat pel sínode de Sutri 1046 juntament amb els seus rivals Benet IX i Gregori VI, passà els seus darrers dies tancat en un monestir

Estudià a Nàpols i a Pàdua, i viatjà per tot Europa Defensava una religió natural panteista, d’abast universal, motiu pel qual fou processat i condemnat a mort

Fou el primer a canviar de nom en pujar al papat Aprovà una professió de fe que clogué la polèmica del teopasquisme

Cardenal-bisbe d’Òstia i conseller de Calixt II, participà en el concordat de Worms 1122 Com a papa, superada la resistència de l’antipapa Celestí II, menà una bona política conciliadora amb Alemanya, França i Anglaterra

Rector de la Thomas-Schule a Leipzig i secretari de LGegner Eck, intervingué en la disputa amb Luter 1519, que el guanyà a la causa de la Reforma, la qual difongué a Prússia Predicador i exegeta, és també autor d’himnes sagrats

Ordenat de sacerdot a Roma, ocupà diversos càrrecs a la cúria romana 1899 nunci a Munic 1919 i a Berlín 1920, succeí Gasparri en la secretaria d’Estat La primera part del seu pontificat fou marcada per la Segona Guerra Mundial no aconseguí de frenar-la agost del 1939 ni evitar que hi entrés Itàlia 1940, ni que Roma fos considerada ciutat oberta per estalviar-ne el bombardeig es dedicà, doncs, a les accions humanitàries d’atenció als empresonats, de salvació de jueus —sense una condemnació oberta de la persecució racista, cosa que donà lloc a una polèmica vigent després de la seva mort— i de…

Prefecte de la Biblioteca Ambrosiana 1907-14 i de la Vaticana 1914-18, després d’una ràpida nunciatura a Varsòvia, fou arquebisbe de Milà 1921 i cardenal Com a papa estimulà la creació de collegis nacionals a Roma, reorganitzà els estudis i graus acadèmics eclesiàstics Deus scientiarum Dominus , 1931 i fundà l’Acadèmia Pontifícia de Ciències 1937 Afavorí l’acció missionera de l’Església i es preocupà del seu arrelament mitjançant la formació del clergat autòcton Del seu magisteri, força ampli, es destaquen Casti connubii , encíclica sobre el matrimoni, Quadragesimo anno , sobre la qüestió…