Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
topofòbia
Psicologia
Angoixa que apareix convulsivament davant determinats àmbits i llocs que realment no presenten perill.
Aquestes emocions poden anar des d’un cert disgust fins a un rebuig absolut del lloc Segons Mûnir Cerasi, hi ha una connexió entre la percepció, els afectes i l’experiència del subjecte si aquesta experiència és negativa, la percepció del lloc lligat amb aquesta experiència també pot ésser negativa
coana
Anatomia animal
Orifici posterior de la cavitat nasal que presenten els tetràpodes i que posa en comunicació aquella cavitat amb la bucal.
Apareix en els crosopterigis
estadi oral
Psicologia
Primer estadi de l’evolució de la libido, segons S. Freud i la psicoanàlisi, que comprèn el primer any de vida de l’infant.
Els impulsos libidinals s’estructuren sota la primacia de la boca i, també, dels òrgans digestius, del llenguatge i la respiració, i d’altres òrgans dels sentits i de la pell Cap a la meitat del primer any, amb la sortida de les dents, apareix una dimensió sàdica
actuació externa
Psicologia
En la psicoanàlisi, acció, sovint impulsiva, deslligada de les motivacions habituals del subjecte.
Apareix sota pressió de l’inconscient reprimit i pren sovint una forma autoagressiva o heteroagressiva Es pot donar durant la relació psicoanalítica, i aleshores forma part de la transferència, però pot produir-se també en les relacions socials normals És coneguda també amb el seu nom anglès d' acting out
pal·li
Anatomia animal
Escorça cerebral i substància blanca subjacent.
Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral
estern

A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…
estadi genital
Psicologia
Cinquè i darrer estadi de l’evolució de la libido, segons S.Freud i la psicoanàlisi, que comprèn la pubertat, en què la sexualitat apareix en forma adulta.
sinusoide
Anatomia animal
Tipus de vas sanguini terminal amb túnica endotelial completa i sense túnica adventícia, que apareix en certs òrgans, com ara el fetge, el pàncrees, les glàndules suprarenals, etc.
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
síndrome d’esgotament professional
Psicologia
Síndrome que es manifesta amb una combinació de símptomes psicopatològics generats en les relacions personals que s’estableixen en el context laboral.
Presenta tres dimensions l’esgotament emocional expressat com la sensació de no disposar de més força per fer front a les adversitats de la feina la deshumanització o despersonalització envers els usuaris manifestada per actituds de menyspreu, indiferència, absència d’empatia i cinisme i la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb sentiments d’incompetència i baixa autoestima Aquests tres aspectes s’acompanyen de diversos símptomes psicosomàtics que motiven la baixa laboral Els principals àmbits professionals on apareix són els relacionats amb la…