Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
silicoblast
Anatomia animal
Cèl·lula de la mesoglea dels porífers que dóna origen a les espícules silíciques que en constitueixen l’esquelet.
Aquestes cèllules són amebòcits especialitzats i hom els anomena silicoblasts perquè secreten sílice Un silicoblast forma espícules hexactines o triaxones i les esponges portadores d’aquestes cèllules són agrupades en la classe de les hexactinèllides o hialosponges
vena
Anatomia animal
Vas sanguini que duu la sang des dels capil·lars cap al cor circulació 2.
Les venes són formades per tres túniques la interna o endotelial, la mitjana i l’externa, compostes d’elements elàstics, conjuntius i musculars, menys desenvolupats que en les artèries A l’interior tenen replecs o vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang Les venes del cos poden ésser agrupades en tres sistemes el pulmonar, que duu la sang dels pulmons al cor, el de la vena porta, que condueix la sang del tub digestiu cap al fetge, i el general, que recull la sang de la resta de l’organisme i la duu també al cor
coloms missatgers

Aviada de coloms missatgers durant la Barcelona Internacional 2010
Federació Catalana de Coloms Missatgers
Columbofília
Esport que consisteix en la criança i l’ensinistrament de coloms perquè siguin capaços de tornar al seu colomar des de punts distants.
En l’àmbit competitiu, la finalitat és que els coloms recorrin una distància determinada en el menor temps possible, mesurat mitjançant rellotges especials Els coloms són transportats al lloc de l’aviada, on se’ls posa una anella especial per comprovar que completin el recorregut previst Hi ha diferents tipus de competició en funció de les distàncies establertes velocitat entre 100 i 300 km, mig fons entre 300 i 500 km, fons entre 500 i 700 km i gran fons més de 700 km, i segons la categoria dels coloms colomins, joves, juvenils i neòfits També es realitzen exposicions dels coloms missatgers…
ocel
Anatomia animal
Orgànul fotosensible propi de diversos grups d’animals pluricel·lulars, que és format per un grup de cèl·lules fotoreceptores agrupades en una estructura en forma de copa envoltada parcialment d’una capa pigmentada.
Apareixen en els cnidaris de tipus medusa, i n'hi ha en gairebé tots els tipus d’invertebrats, en els quals, a vegades, alternen amb algunes altres menes d’estructures fotosensibles En alguns poliquets i artròpodes insectes, aràcnids, crustacis els ocels van proveïts d’una mena de lent, en la boca de la copa, que permet d’augmentar l’eficàcia de l’òrgan Els ocels permeten de detectar la llum, tot mesurant-ne la intensitat i la direcció, i a vegades el color, però no detecten imatges