Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
fossa
Anatomia animal
Cavitat del cos humà, ampla i poc o molt profunda, l’entrada de la qual és més ampla que el fons.
línia alba
Anatomia animal
Espai que deixen entre ells els músculs rectes de l’abdomen.
És una cinta tendinosa ampla, en la qual s’insereixen els músculs oblic i transvers de l’abdomen
Garda
El llac Garda, que es troba entre les regions de la Llombardia i el Vèneto
© Corel Professional Photos / Fototeca.cat
Llac
Llac subalpí, el més gran d’Itàlia.
Consta d’una part meridional, ampla, i una part septentrional, estreta i allargassada El riu immissari principal és el Sarca, i l’emissari el Minci La conca lacustre del Garda ocupa el fons d’un solc longitudinal, degut probablement a l’erosió fluvial i coincident, en part, amb un sinclinal El llac és vorejat parcialment de relleus calcaris o dolomítics que formen part dels Prealps llombards i dels Prealps del Vèneto Fa de límit entre les regions de la Llombardia i el Vèneto La profunditat màxima és de 346 m
tuberositat
Anatomia animal
Eminència ampla en un os, per a la implantació de lligaments o tendons.
fossa ilíaca interna
Anatomia animal
Depressió ampla, triangular, poc profunda i llisa situada en la cara superior interna de l’os ilíac.
Forma les parets de l’excavació superior de la pelvis i s’hi insereix el múscul ilíac
duodè
A, primera porció del duodè; B, segona porció del duodè; C, tercera porció del duodè; 1, fragment del fetge; 2, conducte colèdoc; 3, pàncrees; 4, conducte principal del pàncrees; 5, papil·la de Vater; 6, carnúcula major; vesícula biliar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Primera part de l’intestí prim, fixat a la paret posterior de l’abdomen, que forma una ampla C envoltant el cap del pàncrees.
Hom el pot dividir en quatre porcions la primera comença en el pílor i segueix una direcció gairebé horitzontal la segona és vertical i hi desemboquen, a la cara posterointerna, els conductes colèdoc i pancreàtic la tercera va cap a l’esquerra i amunt i la quarta va amunt i endavant formant l’angle duodenojejunal, on l’intestí prim deixa d’ésser retroperitoneal