Resultats de la cerca

Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les superfícies…

La geografia física El relleu és variat i complex Totes les muntanyes són d’edat alpina i formen part de l’extrem NE de les serralades Bètiques, participant de les dues unitats estructurals bàsiques la Penibètica i la Subbètica Les cadenes principals serres d’Espuña, de Quípar, etc són formades per materials secundaris, amb cobertora de materials terciaris argiles, sorres, conglomerats i quaternaris a les allargades depressions intrabètiques, com les de Llorca-Alhama-Múrcia La Penibètica acaba al cap de Palos i comprèn les serres litorals d’Almenara, Mazarrón i Cartagena Vers l’interior…

La geografia física El relleu i la geologia Hom pot distingir-hi tres unitats fisiogràfiques els Pirineus, la Depressió Ibèrica i el Sistema Ibèric Els Pirineus aragonesos corresponen als Pirineus centrals llur característica és la importància del sector axial i, per tant, aquest és representat per una estreta franja de materials paleozoics de formes abruptes i roques metamòrfiques Aquí es troben les màximes altures el Balaitús o Pico del Moro 3151 m, Vinhamala 3303 m, mont Perdut 3355 m Una depressió longitudinal, en la qual es forma la cubeta de Jaca i continua per la canal de Berdún,…