Resultats de la cerca

Es mostren 517 resultats

treure les ungles

Anatomia animal
Estendre un gat les ungles per esgarrapar.
Gran enciclopèdia catalana

orbicular de les parpelles

Anatomia animal
Múscul que, situat sota la pell que envolta l’òrbita, acluca les parpelles i afavoreix el pas de les llàgrimes.
Gran enciclopèdia catalana

bossa de les aigües

Anatomia animal
Annexos embrionaris.
Gran enciclopèdia catalana

tendó d’Aquil les

Anatomia animal
Tendó de l’home, d’inserció dels músculs posteriors de la cama (bessons i sòleus) en el calcani.
La seva ruptura, relativament freqüent, causa la impossibilitat d’estendre voluntàriament el peu
Gran enciclopèdia catalana

artell

artells de les potes i antenes d’un insecte

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels artròpodes (potes, antenes).
Gran enciclopèdia catalana

escorça cerebral

Localització de les diferents àrees de l'escorça cerebral on es desenvolupen les diferents funcions

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Capa externa del cervell, de 20 a 23 mm de gruix, formada per neurones (substància grisa).
S'hi integren les funcions sensitives, motores i de consciència
Gran enciclopèdia catalana

dit

Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
Gran enciclopèdia catalana

genoll

Tall longitudinal del genoll i les diverses estructures que fan possible la seva articulació

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten (teixits de sosteniment, lligaments, etc).
En l’home el genoll és format per l’articulació femorotibial , constituïda per l’extremitat inferior del fèmur, que presenta cap endavant una superfície articular en forma de politja tròclea femoral i cap endarrere una escotadura que divideix l’extremitat inferior del fèmur en dues masses voluminoses, anomenades còndils femorals , que s’articulen amb l’extremitat superior de la tíbia al nivell de dues cavitats glenoides separades per l’espina tibial La ròtula és situada a la cara anterior L’articulació del genoll es manté al seu lloc per la càpsula articular i diversos lligaments que la…
Gran enciclopèdia catalana

aleta

Tipus i disposició de les aletes en els peixos

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cada un dels apèndixs que posseeixen els peixos, amb funció locomotora a vegades, però sempre estabilitzadora, compensadora i de timó.
És un replec dèrmic que es destaca del cos en forma de làmina, sovint carnosa, sostinguda per radis i recoberta per una membrana Els radis poden ésser molt nombrosos, en contacte els uns amb els altres, o bé pocs i distanciats entre ells En el primer cas l’aleta no es pot replegar peixos cartilaginosos En el segon cas, l’aleta es pot replegar majoria de peixos ossis Els peixos cartilaginosos tenen radis de consistència cartilaginosa els peixos ossis els tenen generalment ossificats i acaben sovint en punxes Les aletes són de dos tipus imparelles i parelles Aleta dorsal d’una…
Gran enciclopèdia catalana

múscul

Músculs de les cares anterior i posterior del cos humà

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora
Gran enciclopèdia catalana