Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
orella

Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…
òrbita
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats simètriques situades a ambdós costats de les fosses nasals on s’allotgen els ulls.
És formada pels ossos maxillar, unguis, làmina papiràcia de l’etmoides, apòfisi orbitària del palatí, malar, esfenoide i frontal
opistocèlic | opistocèlica
Anatomia animal
Dit de les vèrtebres còncaves a la part posterior i convexes a la part anterior, pròpies dels amfibis anurs.
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
oostegita
Anatomia animal
Cadascuna de les prolongacions laminars dels periopodis, que caracteritzen les femelles dels crustacis pericàrides i el conjunt de les quals forma amb la cara ventral del tòrax una cambra incubadora.
omòplat
Anatomia animal
Os parió pla, ample i de forma triangular, que constitueix la part posterior de l’espatlla.
Té dues cares, tres cantells i tres angles La cara dorsal és dividida en dues parts per l’espina de l’omòplat, la porció terminal de la qual és l’acromi, que s’articula amb la clavícula A l’angle extern hi ha la cavitat glenoide, mitjançant la qual s’articula amb l’húmer Al cantell superior hom distingeix l’escotadura coracoide i l’apòfisi coracoide
ommatidi
Anatomia animal
Element unitat dels ulls composts dels artròpodes.
Consta d’una còrnia, que és la continuació de la cutícula externa a més, hi ha les cèllules del con cristallí com a mitjà diòptric i una retínula fotoreceptora Aquesta retínula és formada per diverses cèllules que presenten, cadascuna d’elles, una formació cuticular central anomenada rabdòmer El nombre d’ommatidis que forma un ull compost és molt variable segons el grup d’animals així, algunes formigues en tenen només 10 o 12, mentre que certes libèlules passen de 15000
dineure
Anatomia animal
Malacologia
Dit dels mol·luscs que tenen el sistema nerviós ganglionar organitzat en dos cordons longitudinals ventrals.
Inclou els molluscs actuals, excepte els aplacòfors i els poliplacòfors
diencèfal

Diencèfal vist sobre un tall mitjà sagital de l’encèfal: 1, orifici interventricular; 2, tàlem; 3, àrea coroide o làmina tectorial; 4, nucli habenular; 5, epífisi; 6, comisura blanca posterior; 7, cos mamil·lar; 8, hipotàlem; 9, neurohipòfisi; 10, túber; 11, quiasma òptic; 12, recés supraòptic
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part central del cervell anterior, voltada pel telencèfal, que conté nombrosos centres de la vida vegetativa i del psiquisme, regula la secreció hormonal de la hipòfisi mitjançant l’hipotàlem i a través del qual passen les fibres que uneixen el còrtex amb el cervell posterior.
És constituït per una gran massa nuclear central, el tàlem, amb l’epitàlem per sobre, el subtàlem per sota i darrere i l’hipotàlem per sota i davant El tercer ventricle separa les dues meitats del diencèfal, des del mesencèfal fins a la làmina terminal una evaginació de la part posterior i del tercer ventricle forma la glàndula pineal El tàlem és situat immediatament fora del tercer ventricle, separat de la part posterior de la càpsula interna pel nucli reticular del tàlem i la làmina medullar externa