Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
banya
Anatomia animal
Banya de bou, de be, etc, que serveix de veire, per a posar-hi oli, sal, etc, o de botzina.
espiracle
Anatomia animal
Cadascun dels orificis que serveix per a la sortida de l’aigua que mulla les brànquies de les larves dels amfibis anurs.
L’espiracle desapareix quan les brànquies són substituïdes per pulmons
trompa
trompa Elefant
David Cabrera (CC BY-NC-ND 2.0)
Anatomia animal
Prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l’elefant, que li serveix com a arma i com a òrgan prènsil.
fàscia
Anatomia animal
Membrana fibrosa i resistent, d’un color blanquinós brillant, que serveix d’embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva.
jugal
Anatomia animal
Os dels rèptils, rincocèfals, cocodrils i quelonis que serveix de vincle d’unió entre el maxil·lar superior i el quadrat, juntament amb el quadrat-jugal.
En l’home és representat pel pòmul
sifó
Anatomia animal
Expansió tubular de la paret de la cavitat pal·lial de certs mol·luscs gastròpodes, que serveix per a dirigir vers les brànquies l’aigua aspirada per aquestes.
esplancnocrani
Anatomia animal
Part de l’esquelet del cap que serveix de suport a la part cefàlica del tub digestiu i, en els peixos, de l’aparell branquial (crani).
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort
lligament
Anatomia animal
Làmina, feix o cordó de teixit fibrós, compacte i poc extensible, que serveix d’unió a les articulacions (lligaments articulars) o entre algunes parts dels ossos o cartílags (lligaments interossis).
Hom dóna també aquest nom als replecs o estructures membranoses destinats a la subjecció d’un òrgan, com el lligament coronari replec del peritoneu que des de la part posterior del fetge va al diafragma i el falciforme , que manté suspès el fetge
teranyina
Teranyina
© Xevi Varela
Anatomia animal
Aracnologia
Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals es nodreixen i d’habitacle, de vehicle, etc.
Cada espècie en fabrica una de diferent N'hi ha que només són una sèrie de fils de fibroïna que irradien de l’amagatall de l’animal d’altres construeixen masses irregulars com la de l’aranya domèstica, i d’altres fabriquen, instintivament, estructures geomètriques com la de l’argiope i la de l’epeira En la majoria d’espècies només fan teranyines les femelles