Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
timpà

1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
amígdales palatines
Anatomia animal
Amígdales per excel·lència, situades en nombre de dues a banda i banda del paladar, entre els pilars.
Estan formades per teixit limfàtic recobert per una membrana mucosa i contenen criptes i molts follicles limfàtics
capil·lar limfàtic
Anatomia animal
Cadascun dels petits vasos limfàtics on s’inicia la circulació limfàtica i s’acumula la limfa procedent dels teixits.
Tenen una forma irregular, i les parets són constituïdes per un endoteli que no és recobert per perícits, com el dels capillars sanguinis
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
penis
Anatomia animal
Òrgan copulador mascle d’alguns animals (reproducció).
En els mamífers, és un òrgan erèctil que serveix per a la còpula i la micció El de l’home posseeix una gran quantitat de terminacions nervioses És situat davant la símfisi del pubis, al qual és adherit per un lligament i per les arrels dels cossos cavernosos, els quals, plegats amb el cos esponjós que envolta la uretra, formen el cos del penis, a l’extrem del qual hi ha el gland on es troba el meat urinari de la uretra, recobert pel prepuci, que s’hi adhereix per una brida anomenada fre La forma, la direcció, la consistència, el volum i la talla del penis varien segons que…
càpsula articular
Anatomia animal
Sac fibrós, recobert per la membrana sinovial, que envolta una articulació, format per teixit conjuntiu dens, amb fibres col·làgenes i elàstiques.
esquelet

L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
geniva
Anatomia animal
Teixit fibrós recobert per la membrana mucosa bucal que cobreix els arcs dentals, es prolonga entre les dents i s’hi adhereix fortament.
Aquestes porcions de geniva interdental són fràgils i reaccionen fàcilment a les infeccions i als traumatismes
teca
Anatomia animal
Recobriment de teixit conjuntiu fibrós que envolta certs òrgans dels metazous, com el fol·licle de l’ovari madur, que és recobert de dues menes de teques: la interna i l’externa.
Les cèllules de la teca interna presenten la morfologia típica de les cèllules glandulars Després de l’ovulació el follicle es transforma i dóna lloc al cos groc Les cèllules de la teca externa penetren a la resta del follicle, i hom pensa que són les responsables de l’elaboració de la progesterona