Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
placa
Anatomia animal
Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos
parpella
Els ulls dels cocodrils tenen tres parpelles: la superior, la inferior i la membrana nictitant
(CC0)
Anatomia animal
Cadascuna de les estructures accessòries externes que protegeixen els ulls dels vertebrats terrestres de la dessecació i de les partícules estranyes.
Les parpelles apareixen en els amfibis terrestres a fi que la còrnia no s’assequi, ja que en moure’s netegen i humitegen la superfície d’aquella N’hi ha una de superior i una d’inferior, i en els rèptils i ocells n’hi ha una altra de transversal, la membrana nictitant, que es desplaça de dins a fora i és transparent
escleròtica
Anatomia animal
Membrana fibrosa externa del globus ocular.
És opaca, blanca i resistent, i correspon a la zona del ‘blanc de l’ull’ Recobreix l’ull en les seves cinc sisenes parts posteriors, on s’insereixen els músculs oculomotors, i continua per davant amb la còrnia i per darrere és perforada pel nervi òptic en una porció que rep el nom de làmina cribrosa Les funcions de l’esclerótica són fer de suport i de protecció de les estructures internes de l’ull
ommatidi
Anatomia animal
Element unitat dels ulls composts dels artròpodes.
Consta d’una còrnia, que és la continuació de la cutícula externa a més, hi ha les cèllules del con cristallí com a mitjà diòptric i una retínula fotoreceptora Aquesta retínula és formada per diverses cèllules que presenten, cadascuna d’elles, una formació cuticular central anomenada rabdòmer El nombre d’ommatidis que forma un ull compost és molt variable segons el grup d’animals així, algunes formigues en tenen només 10 o 12, mentre que certes libèlules passen de 15000
ull
Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
periople
Anatomia animal
Banda còrnia blanquinosa al voltant dels casc dels èquids.
tapa
Anatomia animal
Coberta còrnia que envolta la peülla dels mamífers que en tenen.
dit
Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
bec
Tipus de bec segons l’hàbit alimentari
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia ( ramfoteca
).
Cal cercar l’origen del bec en la modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits En molts ocells fòssils el bec era proveït de dents Alguns el muden, sencer o per peces pot ésser constituït fins per quatre peces diferents la part superior, a la base, pot ésser tova i formar la cera com en els coloms, o pot acabar en una ungla com en els ànecs La forma del bec varia segons el tipus d’alimentació de l’ocell així, els ocells de rapinya el tenen tort i encorbat els granívors, fort i dur els que s’alimenten de nèctar, llarg i…
ramfoteca
Bec de flamenc
© Xevi Varela
Anatomia animal
Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera