Resultats de la cerca

Ratapinyada mostrant el patagi josdiiri CC BY-NC 20 En els que planen consta d’una membrana principal plagiopatagi, disposada lateralment al tronc, i de dues membranes accessòries annexes al membre posterior propatagi i al posterior i la cua uropatagi aquest tipus de patagi es dóna en certs marsupials, rosegadors i dermòpters que menen vida arborícola El més conegut és el quiropatagi, que es troba entre els quatre dits externs, ben separats i allargats, de la mà dels quiròpters, que els permet d’oferir una més gran superfície de resistència a l’aire i efectuar el veritable vol

En els tetràpodes reben aquest nom les extremitats anteriors, relativament o totalment alliberades de les funcions locomotores, i que poden ésser utilitzades més o menys encertadament en la manipulació de materials o en la captura d’aliments cangurs, simis, etc en certs casos, la funció locomotora primària no desapareix del tot, ans es modifica braquiació

És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera

Les gònades masculines són anomenades testicles i produeixen espermatozoides, i les femenines, ovaris i produeixen òvuls Algunes vegades només hi ha una gònada, i en certs casos d’hermafroditisme una mateixa gònada dóna lloc a gàmetes masculins i femenins En els invertebrats, les gònades només produeixen els gàmetes, i unes glàndules independents secreten les hormones sexuals En els vertebrats, les gònades actuen com a glàndules endocrines o de secreció interna que intervenen en els caràcters sexuals sexe

Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i…