Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
arteriola
Anatomia animal
Cada una de les petites artèries situades a continuació de les últimes ramificacions arterials.
El grau de contracció de la paret de les arterioles és un factor important en la regulació de la pressió sanguínia i en el flux de la sang arterial al territori capillar
vesícula seminal
Anatomia animal
Part de l’aparell reproductor masculí de gairebé tots els animals pluricel·lulars triploblàstics on són emmagatzemats els espermatozoides, en espera d’ésser evacuats, i on es produeix el semen, líquid nutritiu indispensable per a llur supervivència.
En els mamífers, el semen també és produït per les glàndules de Couper i la pròstata En l’home, les dues vesícules seminals són disposades a la part posteroinferior de la pròstata, continuació dels conductes eferents i dels quals surten els conductes ejaculadors
feix piramidal
Anatomia animal
Via motriu neurològica que transmet els impulsos del cervell a les neurones motores del tronc i de les extremitats.
Neix a les circumvallacions cerebrals, davalla a la base del cervell i, a través del peu del peduncle, arriba al bulb, on es divideix en dos feixos desiguals, el principal dels quals passa al costat oposat i es colloca en el cordó lateral de la medulla feix piramidal encreuat , i l’altre és la continuació del feix piramidal i ocupa una part del solc mitjà de la medulla
vena safena
Anatomia animal
Cadascuna de les venes superficials de la cama que tenen l’origen en el peu.
L' externa va per darrera del malleòl extern i pel costat dels músculs bessons fins al buit popliti i acaba en la vena poplítia La interna , que és la continuació de la vena dorsal interna del peu, va pel costat intern de la cama, del genoll i de la cuixa, arriba fins a sota de l’arc femoral, on forma en aquest nivell una crossa que perfora l’aponeurosi, i acaba en la femoral
vena subclàvia
Anatomia animal
Vena formada per la continuació de l’axil·lar i que va des de la clavícula fins a l’articulació esternoclavicular.
Rep les venes intercostals superiors i les jugulars externa i anterior Per la seva unió amb la jugular interna forma el tronc bràquio-cefàlic, que acaba en la vena cava superior
ommatidi
Anatomia animal
Element unitat dels ulls composts dels artròpodes.
Consta d’una còrnia, que és la continuació de la cutícula externa a més, hi ha les cèllules del con cristallí com a mitjà diòptric i una retínula fotoreceptora Aquesta retínula és formada per diverses cèllules que presenten, cadascuna d’elles, una formació cuticular central anomenada rabdòmer El nombre d’ommatidis que forma un ull compost és molt variable segons el grup d’animals així, algunes formigues en tenen només 10 o 12, mentre que certes libèlules passen de 15000
nervi tibial posterior
Anatomia animal
Continuació del ciàtic popliti intern, des de l’anell del soli, que innerva els músculs popliti, soli, flexor comú i propi del dit gros, i la pell de la planta del peu.
ronyó
Cara anterior i secció longitudinal del ronyó dret
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fonamental de l’aparell urinari propi dels vertebrats.
En els vertebrats superiors, juntament amb les glàndules sebàcies i sudorípares i el mateix aparell respiratori, constitueixen l’aparell excretor En l’home és un òrgan parió, situat a la cavitat abdominal, retroperitonealment, a cada costat de la columna vertebral i a l’altura de les darreres vèrtebres toràciques Té forma de mongeta, amb una llargada de 12 cm i un pes de 120 g, i és revestit d’una càpsula fibrosa En el seu interior hi ha una vasta cavitat el si, ocupada per les papilles, els calzes i la pelvis renal, per l’obertura de la qual hil passen els vasos sanguinis i l’urèter,…
orella
Esquema de l’orella
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan dels animals que permet de detectar les vibracions produïdes en el medi, tant si aquest és fluid com sòlid.
La forma més simple, que ja apareix en les meduses, consta d’una bufeta tancada, plena d’un líquid on neden unes concrecions calcàries anomenades otòlits i envoltada de cèllules sensorials connectades amb nervis Aquesta estructura, anomenada estatocist , és present en quasi tots els invertebrats aquàtics en nombre i situació diversos En els insectes apareixen òrgans timpànics, formats per unes cavitats, situades a l’abdomen o a les potes de l’animal, que limiten amb l’exterior mitjançant una membrana flexible i que són envoltades de cèllules sensorials Així com els estatocists funcionen per…