Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mentó
Anatomia animal
Prominència de la cara corresponent a la mandíbula inferior.
rabada
Anatomia animal
Regió del cos corresponent al còccix i a la terminació del sacre.
mesocòlon
Anatomia animal
Plec peritoneal, semblant al mesenteri, que uneix el còlon amb la paret posterior de l’abdomen.
És anomenat ascendent, transvers, descendent i sigmoide, segons la porció del còlon corresponent
corbet
Anatomia animal
Alimentació
Cadascuna de les vèrtebres del porc amb la carn que porta adherida.
Hom anomena els corbets el conjunt de l’espinada i la llenca de cansalada corresponent
dit
Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…
alot
Anatomia animal
Ala bastarda, petit plomall inserit en el primer article de l’ala, corresponent al dit polze.
Intervé en la navegació aèria i aquàtica
turmell
Anatomia animal
Regió corresponent al turmell, la qual generalment sol incloure també la part inferior de la cama.
sentit
Anatomia animal
Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
També hi ha sentits interns que els permeten de percebre canvis de l’estat fisiològic dels òrgans o dels teixits que requereixen una ràpida resposta de l’organisme En els animals, els principals sentits són els fotoreceptors i l’oïda, que copsen informacions emeses a distància, i el tacte, l’olfacte i el gust, que només funcionen quan l’estímul és en contacte directe amb l’òrgan del sentit corresponent A més, els animals mòbils tenen el sentit propioreceptiu o cenestèsia, òrgan de l’equilibri que els informa de llur posició en el medi i de la posició respectiva de llurs parts…