Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
subfrènic | subfrènica
Anatomia animal
Situat sota el diafragma.
És anomenat també subdiafragmàtic
pilar
Anatomia animal
Formació anatòmica vertical, quasi sempre pariona i múltiple, de sosteniment o d’inserció.
En són exemples el pilar del diafragma , que s’insereix en les vèrtebres lumbars, i els del vel del paladar , que circumscriuen un espai que allotja l’amígdala
lligament
Anatomia animal
Làmina, feix o cordó de teixit fibrós, compacte i poc extensible, que serveix d’unió a les articulacions (lligaments articulars) o entre algunes parts dels ossos o cartílags (lligaments interossis).
Hom dóna també aquest nom als replecs o estructures membranoses destinats a la subjecció d’un òrgan, com el lligament coronari replec del peritoneu que des de la part posterior del fetge va al diafragma i el falciforme , que manté suspès el fetge
melsa
Anatomia animal
Òrgan de forma ovoide situat en la profunditat de l’hipocondri esquerre.
Limita per dalt amb el diafragma, per darrere amb l’estómac i per sota amb el ronyó esquerre i el mesocòlon transvers És d’un color vermellós, i pesa uns 200 g Intervé, entre altres funcions, en la limfopoesi i en la desintegració dels eritròcits
hiat
Anatomia animal
Nom d’alguns anells, forats o fissures del cos.
Entre els principals cal esmentar l' aòrtic al diafragma, per al pas de l’aorta, el de Fallopi a l’os petrós, per a la branca petrosa del nervi vidià i el de Winslow comunicació de la gran cavitat peritoneal amb la cavitat posterior epiploica
psoes
Anatomia animal
Múscul situat en part a l’abdomen i en part a la cuixa.
Consta de dues porcions, distintes en la part superior i juntes en la part inferior És en íntima relació amb el diafragma, el ronyó, l’urèter i la porció vertical del còlon Flecteix la cuixa sobre la pelvis o actua damunt la columna vertebral i la flecteix cap endavant
nervi cervical
Anatomia animal
Cadascun dels dos nervis dels vuit primers parells de nervis espinals que a cada costat de la columna vertebral travessen els forats de conjunció de vèrtebres cervicals.
Es divideixen en dues branques, una d’anterior i una de posterior Les quatre primeres branques cervicals anteriors constitueixen el plexe cervical , situat darrere el múscul esternoclidomastoidal, i destinat a innervar els músculs del coll i de la nuca El nervi frènic, branca d’aquest plexe, innerva el diafragma
abdomen
Anatomia animal
Part del cos posterior al tòrax que tenen alguns animals de simetria bilateral.
En general conté l’aparell reproductor, l’excretor i una gran part del digestiu En els insectes i els aràcnids és clarament diferenciat del tòrax i desproveït de potes, i s’hi obren els orificis respiratoris En els mamífers és situat entre la pelvis i el tòrax, i separat d’aquest darrer pel diafragma
esòfag
Anatomia animal
Conducte musculomembranós que s’estén de la faringe a l’estómac.
Comença al coll, recorre el tòrax, travessa el diafragma i entra a la cavitat abdominal La seva funció és de transportar el material ingerit Els aliments van a l’esòfag pel mecanisme de la deglució i el recorren utilitzant la força d’aquest mecanisme, l’acció de la gravetat i els moviments propis peristaltisme
cava
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les venes que porten la sang venosa al cor en els peixos pulmonats i en els tetràpodes.
En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues vena cava superior i vena cava inferior En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les extremitats inferiors hi…