Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
anca
L’anca d’un cavall
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica que comprèn la part lateral i posterolateral de l’arrel de l’extremitat inferior.
Els seus límits, en l’home, no han estat assenyalats amb precisió alguns anatomistes la descriuen com la zona corresponent a l’arrel de l’extremitat inferior, inclosa la zona glútia, però molts d’altres descriuen aquesta darrera natja com a regió anatòmica a part L’anca és constituïda per una estructura esquelètica articulació de l’anca o articulació coxofemoral, una massa muscular i l’abundant teixit adipós i subcutani i pell que la cobreixen Per l’anca passen importants nervis i vasos que, provinents respectivament dels plexes lumbosacres i dels vasos ilíacs, es dirigeixen a l’extremitat…
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
patagi
Anatomia animal
Mastologia
Membrana cutània que presenten certs mamífers i que els permet de planar o bé volar.
Ratapinyada mostrant el patagi josdiiri CC BY-NC 20 En els que planen consta d’una membrana principal plagiopatagi, disposada lateralment al tronc, i de dues membranes accessòries annexes al membre posterior propatagi i al posterior i la cua uropatagi aquest tipus de patagi es dóna en certs marsupials, rosegadors i dermòpters que menen vida arborícola El més conegut és el quiropatagi, que es troba entre els quatre dits externs, ben separats i allargats, de la mà dels quiròpters, que els permet d’oferir una més gran superfície de resistència a l’aire i efectuar el veritable vol
artèria femoral
Anatomia animal
Artèria encarregada de la irrigació de la cuixa, de l’articulació dels malucs i dels genitals externs, que té origen a l’articulació ilíaca externa.
testicle

Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
vagina

Posició de la vagina a la pelvis femenina humana: 1, lligament suspensori; 2, úter; 3, ovari esquerre; 4, bufeta de l’orina; 5, recte; 6, vagina; 7, llavi major de la vulva; 8, llavi menor de la vulva; 9, vulva; 10, clítoris; 11, uretra; 12, símfisi púbica; 13, úter; 14, lligament rodó; 15, trompa de Fal·lopi
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers, situat entre l’úter i els genitals externs, on s’introdueix el penis durant la copulació i per on s’expulsa l’embrió durant el part.
Deriva del conducte de Müller en la seva part terminal En la dona és un conducte elàstic, muscular i mucós que, inserint-se en el coll uterí, travessa el sòl pelvià i s’obre a la part profunda de la vulva, de la qual és separada per l’himen o les seves restes