Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
cascavell
Serp de cascavell (Crotalus cerastes) amb el cascavell a l’extrem de la cua
Victorrocha (cc-by-sa-3.0)
Anatomia animal
Herpetologia
Formació típica que posseeixen les serps pertanyents als gèneres Crotalus i Sistrurus (serps de cascavell, cròtals), a l’extrem de la cua.
Consta d’un conjunt d’anells cornis successius en forma de còfia i ficats l’un dins l’altre Al llarg de la vida de l’animal els anells terminals es van perdent successivament La musculatura participa també de la constitució del cascavell els músculs dorsals i ventrals dels darrers segments de la cua estan modificats i llurs contraccions donen lloc a un moviment vibratori que afecta aquests anells, els quals emeten un so característic més o menys fort, semblant al d’un cascavell, de funció desconeguda
húmer
Parts principals de l’húmer: 1, diàfisi; 2, epífisis; 3, metàfisis
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Os parell i asimètric que forma l’esquelet de les extremitats anteriors dels vertebrats tetràpodes.
Va unit per l’extrem cefàlic a l’omòplat i per l’extrem distal al cúbic i al radi, o simplement al cúbit, ossos de l' avantbraç
apòfisi estiloide
Anatomia animal
Prominència de la part externa de l’extrem inferior del radi i del costat intern de l’extrem inferior del cúbit.
mal·lèol
Anatomia animal
Cadascuna de les dues eminències òssies, interna i externa, que formen el turmell.
El mallèol intern és una eminència de la tíbia, i el mallèol extern , l’extrem inferior del peroné
manubri
Anatomia animal
Formació tubular del cos de les meduses que penja de la cara inferior de l’ombrel·la.
A l’extrem del manubri s’obre la boca, i en el seu interior hi ha un canal l’actinofaringe que comunica el gastrocel amb el medi extern
nefró
Anatomia animal
Unitat anatomicofuncional del ronyó.
És una mena de tub d’uns 50 mm de longitud, l’extrem superior del qual és tancat i invaginat per un cabdell de capillars que formen el glomèrul La part inferior o tubular desemboca en el tub collector
siringe
Anatomia animal
Òrgan vocal, propi dels ocells, format per un grup de cartílags anulars entre els quals hi ha dues membranes en forma de mitja lluna que són les cordes vocals.
És envoltada de músculs, en nombre variable, i situada a l’extrem inferior de la tràquea i a l’inici dels bronquis Ateny el màxim desenvolupament en els oscins Els ocells tenen laringe, però no els serveix per a la producció de sons