Resultats de la cerca

La complexitat del tegument és condicionada pel grau de diferència que hi ha entre el medi intern i el medi extern com més gran és aquesta diferència, més complex és el tegument El tegument més senzill conegut és la membrana cellular Altres formacions tegumentàries són la pell, la cutícula, els exoesquelets esquelet, la closca i les formacions epidèrmiques, com ara les escates, les plomes i els pèls pelatge

En són exemples característics les incisives superiors de l’elefant, els ullals del senglar, les banyes del bou, les ungles del gat, etc

Hom distingeix diversos tipus de banyes En els cèrvids animals plenicornis, són formacions totalment òssies, derivades de l’os frontal, massisses, mancades d’estoig corni, generalment ramificades i caduques anualment Durant llur creixement són recobertes d’una pell vellutada banyes de vellut , que cau posteriorment El creixement i la caiguda de les banyes, que generalment només presenten els mascles, van lligats al cicle sexual de l’animal Comencen a créixer en iniciar-se el període de zel i cauen un cop acabat aquest El nombre de ramificacions de les banyes no correspon estrictament als…

Té una funció protectora i, en alguns casos, té alhora una missió de defensa o atac, per la qual cosa esdevé corba, dura i acabada en punxa urpa En els mamífers digitígrads, les ungles són transformades en unes formacions engruixides i molt ceratinitzades anomenades peülles

Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les…

L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…

Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…