Resultats de la cerca

Es mostren 21 resultats

nas

Tall sagital del nas humà

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc…
Gran enciclopèdia catalana

ull

Tall esquemàtic de l’ull humà

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
Gran enciclopèdia catalana

esquelet

Parts davantera i posterior de l’esquelet humà

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Ossada de l’home o de qualsevol altre animal vertebrat; endoesquelet.
Gran enciclopèdia catalana

urèter

Situació dels urèters en l’aparell excretor humà

© fototeca.cat

Anatomia animal
Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, d’uns 27 cm de longitud, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta.
A través seu l’orina és conduïda del ronyó a la bufeta
Gran enciclopèdia catalana

múscul

Músculs de les cares anterior i posterior del cos humà

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora
Gran enciclopèdia catalana

tòrax dolicoide

Anatomia animal
Pit humà eixamplat dels emfisematosos pulmonars.
Gran enciclopèdia catalana

tòrax d’amazona

Anatomia animal
Tòrax humà que té una sola mamella.
Gran enciclopèdia catalana

aparell excretor

Aparell excretor humà: 1, ronyó; 2, calzes menors; 3, calzes majors; 4, pelvis renal; 5, urèter; 6, bufeta urinària i 7, uretra (en aquest cas, femenina)

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Conjunt d’òrgans encarregats d’extreure del cos dels animals els productes finals del catabolisme cel·lular.
En els organismes d’una sola cèllula, com els protozous, l’excreció és feta pels vacúols pulsatius i per difusió des de la superfície cellular En els espongiaris i celenteris els productes del catabolisme són llençats a l’exterior per cadascuna de les cèllules En els altres grups els diferents tipus de ronyons deriven d’una estructura primitiva anomenada arquinefró , que consisteix en dos conductes que s’estenen al llarg del celoma Aquests celomoductes reben un conjunt de túbuls renals o de Malpighi,  nefrons o nefridis , collocats metamèricament i encarregats de filtrar la sang i fabricar l’…
Gran enciclopèdia catalana

ventricle

Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta

© fototeca.cat

Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
 
Gran enciclopèdia catalana

úter

Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva

© fototeca.cat

Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter…
Gran enciclopèdia catalana