Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
aptèria
Anatomia animal
Entomologia
Manca d’ales, especialment en els insectes.
L' aptèria primària és presentada pels insectes que provenen filogenèticament d’individus ja àpters, com és el cas dels apterigots L' aptèria secundària , pels insectes que filogenèticament provenen d’individus alats, però que han perdut les ales durant l’evolució del grup com a adaptació a causa de llur mode de vida parasitisme, cavernicolisme, etc, com és el cas d’alguns apterigots
ala
Ala d’ocell (gavina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan d’alguns animals (ocells, quiròpters, insectes adults) que els permet de volar.
En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…
col·leteri
Anatomia animal
Entomologia
Glàndula accessòria parella, secretora d’una mucositat en el sistema reproductor de la majoria de les femelles dels insectes.
Forma l’ooteca en els ortòpters, un revestiment gelatinós en els ous del gènere Chironomus , i un ciment que uneix els ous al substrat en molts altres insectes
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades antènules…
glàndula de la muda
Anatomia animal
Cadascuna de les glàndules pròpies dels insectes i dels crustacis que secreten una hormona, l’ecdisona, indispensable per a l’inici de la muda en aquests animals.
En els crustacis, la glàndula de la muda, és a la base dels ulls, mentre que en els insectes és l’anomenada glàndula protoràcica o ventral , situada a la part ventral del protòrax
tràquea
Anatomia animal
Cadascun dels tubs propis dels aràcnids, insectes i miriàpodes, que s’obren a la regió neutral per un orifici o estigma i que constitueixen, en conjunt, l’aparell respiratori d’aquests animals.
En determinats aràcnids, les tràquees tenen forma laminar i s’apleguen en conjunts, anomenats impròpiament “pulmons”, oberts a l’exterior mitjançant un sol orifici En els insectes i aràcnids, els estigmes s’obren sobretot a l’abdomen Dins l’insecte es van dividint en branques com més va més fines que arriben a tot el cos
glàndula odorífera
Anatomia animal
Òrgan glandular propi de molts miriàpodes, insectes, serps i mamífers, de nombre i situació molt variats, la secreció del qual serveix la majoria de les vegades com a comunicació olfactòria especial per a la identificació i l’atracció sexual durant l’època de zel.
En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives
maxil·la
Anatomia animal
Cadascun dels apèndixs de l’aparell bucal d’alguns artròpodes.
En els crustacis hi ha un parell de maxilles, i en els insectes i els miriàpodes n'hi ha dos En els insectes, el segon parell de maxilles és soldat entre si i forma el llavi inferior Les maxilles tenen una funció mastegadora, que pot, però, modificar-se, segons el règim alimentari de l’animal
palp
Anatomia animal
Entomologia
Helmintologia
Malacologia
Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la boca diversos grups d’animals, especialment artròpodes, anèl·lids i mol·luscs, i que tenen generalment funcions tàctils.
En els insectes són apèndixs articulats que s’insereixen a les mandíbules palps maxillars o al llavi inferior palps labials i tenen la funció de subjectar l’aliment
ronyó d’acumulació
Anatomia animal
Nom donat als òrgans d’excreció propis d’alguns animals, en els quals els residus o les substàncies sobrants, en lloc de filtrar-se dels líquids interns i sortir a l’exterior, s’acumulen en alguns llocs caducs o bé buits del cos de l’animal.
Així succeeix en alguns insectes, en els quals els residus s’acumulen a les escates, com en els lepidòpters, o en l’anomenat cos gras, i en els peixos a les escates