Resultats de la cerca

Es mostren 11 resultats

molar

Anatomia animal
Cadascuna de les dents dels mamífers anisodonts situades al fons de la cavitat bucal i inserides sobre el maxil·lar i la mandíbula mitjançant diverses arrels.
Les molars tenen de dues a cinc arrels i com a mínim quatre cúspides o tubercles Segons la disposició de les cúspides, la dent molar pot ésser bunodont, secodont, lofodont o selenodont Hi ha tipus intermedis bunolofodonts, bunoselenodonts, etc El nombre de molars varia segons el grup de mamífers considerat En l’home són anomenats molars els queixals, especialment el tercer, el quart i el cinquè
Gran enciclopèdia catalana

molar

Anatomia animal
Propi de la mola uterina o que en té la natura.
Gran enciclopèdia catalana

queixal

Anatomia animal
Nom donat a cadascuna de les dents premolars i molars, especialment les de l’home.
Gran enciclopèdia catalana

dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
Gran enciclopèdia catalana

dentició

Esquema d’una secció del maxil·lar superior i l’inferior que mostra la dentició temporal en un infant de set anys: 1 incisiva central (6è-10è mes); 2 incisiva lateral (8è-18è mes); 3 canina (18è-24è mes); 4 primera pre-molar (12è-18è mes); 5 segona pre-molar (24è-30è mes); 6 primera molar (fins a 6 anys); i 7 dentició permanent

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Conjunt dels fenòmens de formació i erupció de les dents.
En l’home i, en general, en els mamífers es produeixen dues denticions, la primera temporal o de llet, i la segona, permanent o definitiva La primera comença vers el sisè mes de vida i és completada al voltant dels dos anys i mig, amb l’ordre següent incisives centrals, incisives laterals, primeres molars, canines i segones molars La segona té la cronologia següent a sis anys apareixen les primeres molars a set, les incisives centrals a vuit, les laterals entre nou i onze, i per aquest ordre, surten la primera premolar, la segona i la canina a dotze, la segona molar i, per últim…
Gran enciclopèdia catalana

queixal del seny

Anatomia animal
Tercera dent molar de cada costat.
Gran enciclopèdia catalana

paròtide

Anatomia animal
La més voluminosa de les glàndules salivals, pariona, situada darrere la branca ascendent del maxil·lar inferior.
És una glàndula serosa, que secreta la saliva fluida i rica en ptialina a la boca a través del conducte de Stenon, el qual desemboca prop de la segona molar superior
Gran enciclopèdia catalana

premolar

Anatomia animal
Situat al davant d’una dent molar.
Gran enciclopèdia catalana

trituberculat | trituberculada

Anatomia animal
Dit de la molar que té tres tubercles o cúspides.
Una de les tres cúspides és la principal, i les altres dues, no alineades amb aquella, les accessòries Aquestes són desplaçades cap a l’exterior en la mandíbula superior i cap a l’interior en la mandíbula inferior
Gran enciclopèdia catalana

dentadura

Esquelet facial d’un nen de cinc anys, amb la dentadura temporal i els rudiments de la dentadura permanent: 1, segona molar permanent; 2, primera molar permanent; 3, segona premolar permanent; 4, primer premolar permanent; 5, ullal permanent; 6, incisiva mitjana permanent; 7, incisiva externa permanent; 8, incisives temporals; 9, ullal temporal, 10 i 11, molars temporals

Anatomia animal
Conjunt de les dents.
Gran enciclopèdia catalana