Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
sistema nerviós vegetatiu
Esquema del sistema nerviós vegetatiu. Els components simpàtic i parasimpàtic, d’efectes sovint antagònics en un mateix òrgan, actuen a partir d’impulsos emesos des dels centres encefàlics; a més dels òrgans assenyalats a l’esquema, tots dos components intervenen les diverses estructures de la pell (glàndules sudorípares, fol·licles pilosos, arterioles)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Sistema nerviós independent del central que comprèn el sistema nerviós simpàtic i el parasimpàtic.
sistema nerviós
En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses neurones s’acumulen…
neurogènic | neurogènica
placa neural
Anatomia animal
Engruiximent de l’ectoderma que es presenta a la regió dorsal mitjana de l’embrió al final de la tercera setmana de vida intrauterina.
És el primer esbós del sistema nerviós
sàcul
Anatomia animal
Òrgan del laberint membranós de l’orella interna dels vertebrats, del qual arrenca la part membranosa del cargol.
És ple d’un líquid que es mou segons la posició del cap, la qual cosa fa moure alhora uns granets anomenats otòlits que descansen sobre les cèllules ciliades de les parets del sàcul En moure's els otòlits, es mouen els cilis d’aquestes cèllules, i això determina l’emissió d’un corrent nerviós cap als centres cerebellosos de l’equilibri, que són informats de la posició del cap respecte al cos
paragangli
Anatomia animal
Massa de teixit cromafínic distribuït pel cos al voltant del sistema nerviós simpàtic.
neuroesquelet
Anatomia animal
Part de l’endoesquelet dels vertebrats que recobreix, protegint-lo, el sistema nerviós central.
arrel
Arrel espinal
© fototeca.cat
Anatomia animal
Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d’altres, forma part d’un tronc nerviós.
Les fibres que contenen aquests fascicles totes tenen una mateixa activitat fisiòdinamica sensitiva o motora Un cas especial en l’home és el de l' arrel espinal anterior o motora i de l' arrel espinal posterior o sensitiva , fascicles nerviosos originats en els corns anteriors o posteriors de la medulla espinal i que dins l’espai subaracnoïdal van independets fins que s’uneixen en el tronc radicular i donen lloc als nervis raquidis