Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
medul·la espinal

Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
gangli
Anatomia animal
Engruiximent de forma i de grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.
Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…
sistema nerviós

En els humans, ell sistema nerviós central comprèn l’encèfal i la medul·la espinal; el sistema nerviós perifèric comprèn tota la resta de nervis del cos que són fora de l’encèfal i de la medul·la espinal
© IDEM
Anatomia animal
Sistema d’integració entre els diversos òrgans d’un animal, de recepció d’informació i d’adequació al medi ambient.
En els animals diploblàstics, les cèllules nervioses són estrictament sensorials, i són disperses en el si de la superfície externa de l’animal amb funció tàctil o de detecció química, com s’esdevé en les esponges, o bé formen òrgans rudimentaris visuals —ocelles—, tàctils, d’equilibri —estatocists— o de defensa —cnidoblasts—, però desconnectats entre ells i sense cap mena d’òrgan central d’integració En els animals triploblàstics hi ha dos tipus de sistemes nerviosos ganglionars i centrals En la majoria d’invertebrats hi ha el sistema ganglionar , i les cèllules nervioses…
feix
Anatomia animal
Crup de fibres musculars o nervioses disposades paral·lelament.
tàlem
Anatomia animal
Gangli cerebral, parió, situat davant i fora dels tubercles quadrigèmins, darrere i dins el cos estriat, als costats del tercer ventricle i per sota dels ventricles laterals.
La substància grisa es disposa en tres nuclis, intern, extern i superior, que es connecten amb les fibres nervioses dels peduncles cerebrals, amb la cinta òptica, amb els cossos estriats i amb l’escorça cerebral
columna
Anatomia animal
Estructura anatòmica en forma de pilar o de columna.
Hi ha les columnes de Bertin , que són prolongacions de la substància cortical del ronyó entre dues de les piràmides de Malpighi les columnes carnoses , que són prolongacions de la substància muscular de la superfície interna dels ventricles del cor s’anomenen músculs papillars o trabècules carnoses, segons quines siguin llurs característiques Les columnes de Stilling Clarke són un grup de cèllules nervioses que ocupen l’angle intern del corn posterior de la substància grisa de la medulla La columna vertebral vertebral és el conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals, les…
penis
Anatomia animal
Òrgan copulador mascle d’alguns animals (reproducció).
En els mamífers, és un òrgan erèctil que serveix per a la còpula i la micció El de l’home posseeix una gran quantitat de terminacions nervioses És situat davant la símfisi del pubis, al qual és adherit per un lligament i per les arrels dels cossos cavernosos, els quals, plegats amb el cos esponjós que envolta la uretra, formen el cos del penis, a l’extrem del qual hi ha el gland on es troba el meat urinari de la uretra, recobert pel prepuci, que s’hi adhereix per una brida anomenada fre La forma, la direcció, la consistència, el volum i la talla del penis varien segons que…
cinta
Anatomia animal
Nom aplicat a estructures anatòmiques llargues i aplanades, sobretot a les nervioses.
cua de cavall
Anatomia animal
Conjunt de fibres nervioses de la part terminal de la medul·la espinal.