Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
paret abdominal anterior
Anatomia animal
Embolcall que circumscriu la cavitat abdominal anterior, lateralment, des del vorell inferior del tòrax ossi i cartilaginós fins a la cintura pelviana.
És constituït, de fora a dins, per la pell, el teixit subcutani i les fàscies superficial i profunda, la capa musculoaponeuròtica amb els músculs recte anterior, oblic major i oblic menor i el transvers, la fàscia transversalis i el peritoneu
endometri
Anatomia animal
Paret inerna mucosa de la matriu.
L’endometri és constituït per un epiteli monoestratificat i cilíndric, amb cilis i fons de sac glandulars La seva estructura sofreix variacions periòdiques, d’acord amb el cicle menstrual, amb hipertròfia progressiva durant el cicle i amb isquèmia dels vasos i eliminació a l’exterior al final del cicle si no hi ha hagut implantació de l’òvul fecundat Si l’òvul s’hi implanta, es transforma i esdevé una nova estructura, la caduca o decídua
testicle

Testicle humà: 1, conducte deferent; 2, epidídim; 3, cons eferents; 4, xarxa de Haller; 5, albugínia; 6, paret interlobular; 7, lòbuls espermàtics; 8, cua de l’epidídim
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals.
És un òrgan parell i és constituït pels conductes seminífers En els vertebrats superiors, els testicles es presenten com una unió urogenital amb els conductes del mesonefre En els vertebrats amniotes, el mesonefre no té funcions renals i forma l’epidídim En la majoria dels animals, els testicles són interns, però en els mamífers són externs Són de localització diversa en el cos segons els animals així, els testicles són situats a la part dorsal de la cavitat abdominal en els prototeris, proboscidis, sirenis, etc, a la regió pèlvica en els xenartres i els cetacis, a la regió inguinal en els…
estatocist
Anatomia animal
Cadascuna de les vesícules que constitueixen l’òrgan d’equilibri d’alguns invertebrats aquàtics.
Cada estatocist és format per una cavitat central, delimitada per una paret de cèllules sensorials ciliades amb els cilis dirigits cap a la cavitat central A l’interior de la cavitat central, que pot tenir o no comunicació amb l’exterior, hi ha un corpuscle mòbil, l' estatòlit , que, segons la posició de l’animal en l’espai, descansa sobre unes cèllules o unes altres de la paret, estimulant els diferents cilis d’aquelles cèllules
capil·lar

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
septe
Anatomia animal
Paret interna que separa els diferents metàmers d’un animal.
promontori
Anatomia animal
Prominència òssia de la paret interna de la caixa del timpà.