Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
conjuntiva

Conjuntiva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Mucosa que recobreix la cara posterior de les parpelles (conjuntiva tarsal), la cara anterior del globus ocular (conjuntiva bulbar) i els fons de sac (conjuntiva dels fons de sac).
Té funció protectora i defensiva de les superfícies que recobreix
ungla

Tall longitudinal i estructura d’una ungla
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l’extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i d’alguns amfibis.
Té una funció protectora i, en alguns casos, té alhora una missió de defensa o atac, per la qual cosa esdevé corba, dura i acabada en punxa urpa En els mamífers digitígrads, les ungles són transformades en unes formacions engruixides i molt ceratinitzades anomenades peülles
fotòfor
Anatomia animal
Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis, de cefalòpodes i de peixos que habiten a més de 500 m de profunditat.
És format per un aplec de cèllules glandulars que conté un cultiu de bacteris luminescents, envoltat d’una capa de pigment fosc La seva situació és molt variable, segons les espècies, però normalment és a les regions ventrals del cos, i té una funció protectora enfront dels predadors bioluminescència
cutícula
Anatomia animal
Capa protectora de natura quitinosa, que revesteix el cos dels animals inferiors (anèl·lids, artòpodes).
laringe

Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu…
ala
Ala d’ocell (gavina)
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan d’alguns animals (ocells, quiròpters, insectes adults) que els permet de volar.
En els ocells, l’ala és l’extremitat anterior adaptada al vol És constituïda per dues parts essencials l' armadura o esquelet , que li dona consistència i li transmet l’energia necessària per a efectuar el vol, i el revestiment o plomatge , que li confereix l’adequada superfície i resistència a l’aire La part esquelètica de les ales és constituïda per la cintura escapular, l’húmer, el cúbit i el radi, el carp, el metacarp —força allargat— i els dits —en nombre de tres i molt atrofiats— La cintura escapular és potent i és sòlidament implantada per tal de poder coadjuvar amb els poderosos…