Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
apèndix vermiforme
Anatomia animal
Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el…
patagi
Anatomia animal
Mastologia
Membrana cutània que presenten certs mamífers i que els permet de planar o bé volar.
Ratapinyada mostrant el patagi josdiiri CC BY-NC 20 En els que planen consta d’una membrana principal plagiopatagi, disposada lateralment al tronc, i de dues membranes accessòries annexes al membre posterior propatagi i al posterior i la cua uropatagi aquest tipus de patagi es dóna en certs marsupials, rosegadors i dermòpters que menen vida arborícola El més conegut és el quiropatagi, que es troba entre els quatre dits externs, ben separats i allargats, de la mà dels quiròpters, que els permet d’oferir una més gran superfície de resistència a l’aire i efectuar el veritable vol
mamella
Anatomia animal
Cadascun dels òrgans glandulars que en les femelles dels mamífers produeixen la secreció de llet.
Cada mamella consta de tres zones la cutània, l’adiposa i la glandular La zona glandular és formada per petites glàndules, constituïdes per nombrosos conductes, entapissats per cèllules que secreten la llet Les petites glàndules són situades dins un teixit esponjós i greixós, on hi ha uns 10-15 conductes galactòfors, que porten la llet al mugró La mamella és un òrgan rudimentari en el mascle, i es desenvolupa completament en la femella La secreció del cos groc en determina el desenvolupament durant la gestació les mamelles s’inflen, i després del part comença la producció de llet El nombre de…
estómac
![](/sites/default/files/media/FOTO/estómac.jpg)
Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
lofodont
Anatomia animal
Dit del tipus de molar en què la superfície lliure de la corona té els relleus units formant crestes transversals, com en els perissodàctils i els rosegadors.