Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
maxil·lípede
Anatomia animal
Cadascun dels tres parells d’apèndixs pereionals dels crustacis situats entre les maxil·les i les potes caminadores.
Llur funció consisteix a ajudar a triturar les substàncies alimentàries i a fer-les passar cap a la boca
glàndula odorífera
Anatomia animal
Òrgan glandular propi de molts miriàpodes, insectes, serps i mamífers, de nombre i situació molt variats, la secreció del qual serveix la majoria de les vegades com a comunicació olfactòria especial per a la identificació i l’atracció sexual durant l’època de zel.
En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives
esmalt
Anatomia animal
Substància blanca i dura que cobreix la corona de les dents.
El seu color depèn molt del de la dentina És d’estructura prismàtica, formada per substàncies inorgàniques en el 96%, fonamentalment cristalls d’hidroxiapatita Embriològicament és d’origen ectodèrmic
úter

Úter humà: 1, trompa de Fal·lopi; 2, lligament utero-ovàric; 3, cavitat de l’úter; 4, capa muscular de l´'úter; 5, orifici uterí de la trompa de Fal·lopi; 6, ovari esquerre; 7, cos de l’úter; 8, istme de l’úter; 9, coll de l’úter; 10, orifici extern de l’úter; 11, ovari dret; 12, vagina; 13, vulva
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament, assegurar-li el nodriment i el forniment d’oxigen i eliminar-ne els catabòlits respiratoris.
És una estructura de parets gruixudes, amb un epiteli molt vascularitzat, que forma, en ajuntar-se amb les membranes externes de l’embrió, una placenta, a través de la qual la mare intercanvia substàncies amb el fetus En els mamífers més primitius com ara els marsupials presenta dues cavitats separades úter doble, que en altres estan unides però són clarament discernibles úter bífid En els primats superiors l’úter és senzill i presenta una estructura simètrica Un cop completat el desenvolupament fetal, en el part té lloc l’expulsió del nadó de l’úter En l’espècie humana, l’úter…
llengua

Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi…
canal
Anatomia animal
Conducte que conté o per on circulen substàncies líquides o semilíquides i que generalment uneix dues estructures anatòmiques definides..
capil·lar

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
cos
Anatomia animal
Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme d’un home o de l’animal.
En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…
brànquia

Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
glàndules odoríferes
Anatomia animal
Glàndules pròpies dels mamífers, els rèptils, els insectes i alguns miriàpodes i que, en secretar substàncies a l’exterior, serveixen per a establir una comunicació intraspecífica durant l’època de zel, o bé com a mecanisme defensiu.