Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
cerebel
A dalt, visió externa i, a baix, secció axial a nivell dels peduncles superiors. 1, hemisferi esquerre; 2, hemisferi dret; 3, vermis; 4, lòbul anterior; 5 lòbul mitjà; 6, substància grisa; 7, substància blanca; 8, peduncle superior
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part de l’encèfal força rudimentària en els vertebrats inferiors i de complexitat creixent en els superiors, que en l’home ocupa la regió posteroinferior de la cavitat craniana.
És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa…
boca
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és…
cava
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les venes que porten la sang venosa al cor en els peixos pulmonats i en els tetràpodes.
En els grups inferiors n'hi ha una, i en els superiors, dues vena cava superior i vena cava inferior En l’home, la superior té una longitud de 6 a 8 cm, s’obre a la part superior de l’aurícula dreta i es forma per la unió dels dos troncs braquiocefàlics, que porten la sang venosa del cap i dels membres superiors hi aboca la vena àziga major, que porta la sang venosa del tòrax La inferior té una longitud de 22 a 25 cm i neix a l’alçada de la quarta vèrtebra lumbar, en unir-se les dues venes ilíaques primitives dreta i esquerra, que porten la sang venosa de les…
espina ilíaca
Anatomia animal
Extremitat de les crestes ilíaques.
Hi ha les superiors anterior i posterior i les inferiors anterior i posterior
defenses
Anatomia animal
Formacions del cos d’un animal que li serveixen per a atacar o defensar-se.
En són exemples característics les incisives superiors de l’elefant, els ullals del senglar, les banyes del bou, les ungles del gat, etc
vena subclàvia
Anatomia animal
Vena formada per la continuació de l’axil·lar i que va des de la clavícula fins a l’articulació esternoclavicular.
Rep les venes intercostals superiors i les jugulars externa i anterior Per la seva unió amb la jugular interna forma el tronc bràquio-cefàlic, que acaba en la vena cava superior
cintura pelviana
Anatomia animal
Arc ossi propi dels vertebrats, d’estructura molt simple en els peixos, en els quals és lliure; és situat entre la musculatura ventral i constituït únicament per os de tipus endocondral; no es relaciona amb la columna vertebral.
En els crossopterigis apareixen els esbossos del que ha d’ésser la cintura pelviana en els tetràpodes En els vertebrats superiors, i, per tant en l’home, és formada pels ossos ilíacs i el sacre
esfenoide
Anatomia animal
Os imparell, central i simètric, de forma irregular, com de ratapinyada.
Consta d’un cos cúbic, amb dues ales menors o superiors, dues ales majors o laterals i dues apòfisis inferiors És situat a la part mitjana i inferior del crani, entre el frontal, l’etmoide i l’occipital
maluc
Anatomia animal
Cadascuna de les dues parts sortides que formen els ossos superiors de la pelvis.
etmoide
Anatomia animal
Os curt i compacte, central, imparell i simètric, format per una làmina vertical central, una làmina horitzontal perpendicular a la primera i dues masses laterals.
Situat a l’escotadura etmoidal del frontal i davant l’esfenoide, s’articula amb aquests i també amb els ossos palatins, els nasals, els maxillars superiors, l’unguis i el vòmer Constitueix el sostre i les parets laterals de la cavitat olfactiva