Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
laringe
Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
aurícula
Anatomia animal
Cavitat del cor
dels vertebrats.
Té les parets constituïdes per teixit muscular, però no és una bomba impulsora de la sang tan potent com el ventricle Els peixos tenen una sola aurícula a la resta dels vertebrats queda dividida en dues per un envà vertical aurícula dreta i aurícula esquerra L’aurícula dreta rep la sang venosa procedent del cos a través de les venes caves, i l’aurícula esquerra rep la sang arterial procedent dels pulmons a través de les venes pulmonars
ventricle del cervell
Anatomia animal
Cadascun dels ventricles laterals, mitjà, quart i cinquè de l’encèfal, a través dels quals circula el líquid cefalorraquidi.
calze renal
Anatomia animal
Infundíbul de la pelvis renal en el qual es projecten les piràmides de Malpighi a través de les papil·les renals.
urèter
Situació dels urèters en l’aparell excretor humà
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, d’uns 27 cm de longitud, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta.
A través seu l’orina és conduïda del ronyó a la bufeta
alvèol pulmonar
Alvèol pulmonar
© fototeca.cat
Anatomia animal
Petit sac terminal dels bronquiols, en els pulmons dels vertebrats, al qual van a parar una arteriola i una vènula.
Són molt nombrosos, i a través de llur superfície s’efectua l’intercanvi respiratori d’oxigen i d’anhídrid carbònic, entre l’aire i la sang
paròtide
Anatomia animal
La més voluminosa de les glàndules salivals, pariona, situada darrere la branca ascendent del maxil·lar inferior.
És una glàndula serosa, que secreta la saliva fluida i rica en ptialina a la boca a través del conducte de Stenon, el qual desemboca prop de la segona molar superior
nervi facial
Anatomia animal
Nervi que té l’origen en la protuberància anular.
És anomenat també setè parell cranial Es dirigeix cap a la cara a través del conducte auditiu intern i de l’aqüeducte de Fallopi, i penetra dins la paròtide, on es divideix en dues branques Té una funció motora, sensitiva i secretora
múscul
Músculs de les cares anterior i posterior del cos humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Nom dels òrgans carnosos que, amb llur contractilitat, són els instruments immediats per a produir o contrarestar els moviments.
Poden ésser estriats que són de contracció voluntària o llisos Els estriats recobreixen l’esquelet els llisos es troben en els vasos, en el tub digestiu, en les vies respiratòries, en l’aparell urinari, etc Les contraccions de la musculatura estriada, i en alguns músculs llisos, són determinades per impulsos nerviosos transmesos a través de la placa motora