Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
marsupi
Cangur femella amb una cria dins del marsupi
Tatters ✾ (CC BY-NC-ND 2.0)
Anatomia animal
Bossa ventral pròpia dels mamífers marsupials.
En els mascles és solament un plec muscular, mentre que en les femelles, sota la influència de les hormones sexuals, la pell s’estira i forma una cavitat en forma de sac, a la qual va a situar-se la cria després de néixer A l’interior del marsupi hi ha les mamelles En algunes espècies de marsupials aquesta formació és vestigial, i aleshores les cries es fixen als mugrons protegits per la pilositat ventral de la femella
estern
A, cara ventral; B, vista lateral; C, cara dorsal; 1, faceta clavicular; 2, mànec; 3, cos; 4, apèndix xifoide; 5, faceta per a les costelles
© fototeca.cat
Anatomia animal
Os pla, allargat i desparió de la cintura pectoral dels vertebrats, situat en posició ventral i mitjana.
Apareix en els amfibis, que són mancats de costelles i tenen l’estern unit a la cintura pectoral En els rèptils, excepte els ofidis, els quelonis i alguns saures, l’estern tanca ventralment la caixa toràcica En els ocells és molt desenvolupat, a fi de donar inserció als músculs de les ales, i presenta una prominència laminar anomenada quilla En els mamífers l’estern té una llargària de 15-20 cm i una amplada de 5-6 cm És compost de diverses peces soldades estèrnebres que, de dalt a baix, reben el nom de mànec, cos i apèndix Presenta dues vores laterals, on s’insereixen les costelles i les…
glàndula de la muda
Anatomia animal
Cadascuna de les glàndules pròpies dels insectes i dels crustacis que secreten una hormona, l’ecdisona, indispensable per a l’inici de la muda en aquests animals.
En els crustacis, la glàndula de la muda, és a la base dels ulls, mentre que en els insectes és l’anomenada glàndula protoràcica o ventral , situada a la part ventral del protòrax
ombrel·la
A l’esquerra, ombrel·la d’una Cyanea capillata
Katja Schulz (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Part eixamplada de les meduses, en forma d’ombrel·la més o menys convexa, que conté la cavitat gastrovascular, els conductes radials i les gònades.
Al voltant de tot el marge de l’ombrella hi ha un nombre variable de tentacles, de llargada variable i de caràcter sensorial o de captura de preses La part convexa dorsal exombrella no presenta cap estructura d’interès, mentre que a la part ventral subombrella hi ha una mena de mànec, el manubri , a l’extrem del qual hi ha la boca Sovint, l’ombrella presenta una fina membrana situada en posició ventral anomenada el vel
cuixa
Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La…
parapodi
Anatomia animal
Helmintologia
Cadascun dels apèndixs laterals que en nombre de dos tenen els metàmers somàtics dels anèl·lids poliquets.
Els parapodis, que generalment porten quetes, tenen una branca dorsal neuropodi i una branca ventral notopodi
sifó
Anatomia animal
Cadascuna de les obertures que, en els tunicats, serveixen per a la penetració dins l’animal de l’aigua i els aliments (sifó branquial o inhalador) o per a l’expulsió d’excrements, aigua i gònades (sifó cloacal).
Ambdues obertures són anteriors i el sifó branquial és ventral, mentre que el sifó cloacal és dorsal
occipital
Anatomia animal
Os no parió, pla, simètric, de forma romboidal, el més dorsal i més caudal del crani, que presenta un gran forat que comunica la cavitat craniana amb el conducte raquidi.
Hom pot distingir-hi quatre parts, atesa llur posició al voltant del forat la porció basilar ventral, les parts laterals amb còndils que les uneixen amb l’atles i la conquilla dorsal És articulat amb l’atles, l’esfenoide, els temporals i els parietals
dit
Les parts de la mà (a dalt) i del peu (a baix). 1 radi; 2 cúbit; 3 escafoide; 4 trapezoide; 5 trapezi; 6 semilunar; 7 piramidal; 8 os gran; 9 pisiforme; 10 ganxut; metacarp; 11 metacarpians dits: 12 primera falange; 13 segona falange; 14 tercera falange. Ossos del peu: tars: 1 calcani; 2 astràgal; 3 escafoide; 4 cuboide; 5 tercer cuny; 6 segon cuny; 7 primer cuny; 8 metatarsians; dits: 9 primera falange; 10 segona falange; 11 tercera falange
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc prolongacions en què acaben les mans i els peus.
En l’home, el primer dit és el més gros i curt, i és anomenat dit gros o polze El polze és oposable als altres quatre dits de la mà índex, dit del mig, dit anular i dit auricular La base del dit va articulada amb el metacarpià o metatarsià corresponent l’extrem lliure, arrodonit, és tou per la cara ventral, i per la cara dorsal duu una làmina dura i còrnia, l’ungla, i rep el nom de cap del dit L’esquelet és format per tres ossos, anomenats primera falange o falange el primer, segona falange o falangeta el segon i tercera falange o falangina el tercer o, en general, simplement falanges El…