Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
columna
Anatomia animal
Estructura anatòmica en forma de pilar o de columna.
Hi ha les columnes de Bertin , que són prolongacions de la substància cortical del ronyó entre dues de les piràmides de Malpighi les columnes carnoses , que són prolongacions de la substància muscular de la superfície interna dels ventricles del cor s’anomenen músculs papillars o trabècules carnoses, segons quines siguin llurs característiques Les columnes de Stilling Clarke són un grup de cèllules nervioses que ocupen l’angle intern del corn posterior de la substància grisa de la medulla La columna vertebral vertebral és el conjunt ossi format per les vèrtebres cervicals, les…
ventricle

Els ventricles del cor humà: 1, vena cava superior; 2, aorta; 3, vena pulmonar dreta; 4, vena pulmonar esquerra; 5, aurícula esquerra; 6 i 7; vàlvula mitral (6, valva externa; 7, valva interna); 8, fibres musculars dels ventricles; 9, ventricle esquerre; 10, septe interventricular; 11, ventricle dret; 12, 13 i 14, vàlvula tricúspide (12, valva posterior; 13, valva anterior; 14, valva mitjana); 15, aurícula dreta
© fototeca.cat
Anatomia animal
Ventre o cavitat petita, principalment del cervell o del cor.
hipocamp menor
Anatomia animal
Part posterior de la banya occipital dels ventricles laterals.
estriat
Anatomia animal
Part del cervell que sobresurt en els ventricles laterals.
És cobert per fora per la circumvolució de l’ínsula, i per dintre, per la capa òptica
laringe

Visió interna de la laringe a través d’una secció sgital
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura músculocartilaginosa, buida, simètrica i regular.
Situada a la part anterior del coll, damunt la tràquea i sota la llengua i el hioide, en comunicació amb la faringe i amb funció respiratòria, de deglució, expectorant, tussígena, protectora, fixadora i fonatòria per mitjà de les cordes vocals veritables La laringe és formada per tres cartílags imparells medians cricoide, tiroide i epiglòtic i quatre parells laterals aritenoide, de Santorini, de Morgagni i els sesamoides anteriors Hi ha lligaments i músculs amb acció dilatadora, tensora i constrictora de les cordes vocals, com també una innervació vegetativa de tipus sensitiu i motor L’…
envà del cor
Anatomia animal
Separació entre cadascuna de les dues aurícules i dels dos ventricles formada en la part superior per teixit membranós i en la inferior per teixit muscular, amb fibres pertanyents a ambdós ventricles.
plexe coroidal
Anatomia animal
Cadascun dels cordons vasculars que la piamàter forma en introduir-se en els ventricles laterals del cervell.
encèfal

Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
ventricle del cervell
Anatomia animal
Cadascun dels ventricles laterals, mitjà, quart i cinquè de l’encèfal, a través dels quals circula el líquid cefalorraquidi.
hipocamp
Anatomia animal
Eminència blanca, allargada i semicircular que ocupa la part externa del diverticle esfenoidal de cadascun dels ventricles laterals del cervell.
És anomenat també hipocamp major o banya d’Ammó