Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Martí Madern i Carreras
Paleontologia
Paleontòleg.
Estudiós de la flora fòssil de l’Oligocè de la Segarra, collaborà amb Josep Ramon Bataller i George Depape, als quals facilità els materials per a la publicació Flore oligocène de Cervera Catalogne 1950, i amb altres especialistes, principalment francesos Publicà nombroses notes amb noves aportacions a aquesta flora, sovint en revistes comarcals
Wann Langston Jr.
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Treballà pel Museu Nacional del Canadà 1954, i fou professor de la Universitat de Texas 1969-86 Des de mitjan segle XX dugué a terme importants aportacions en el coneixement anatòmic i evolutiu de nombrosos grups d’amfibis i rèptils fòssils, entre els quals destaquen dinosaures teròpodes, hadrosaures i ceratòpsids, pterosaures i cocodrils
David Bruce Weishampel
Paleontologia
Paleontòleg nord-americà.
Doctorat a la Universitat de Pennsilvània 1981, treballa a la Johns Hopkins University School of Medicin Ha fet importants aportacions al coneixement de l’evolució i la morfologia funcional de dinosaures ornitòpodes vocalització en hadrosaures i biomecànica en l’alimentació d’ornitòpodes, així com nombrosos estudis sobre la fauna de dinosaures i paleobiogeografia europea de finals del Cretaci La seva publicació més destacada és The Dinosauria 2004
Louis Seymour Bazett Leakey
Paleontologia
Paleoantropòleg britànic.
Graduat a Cambridge en arqueologia i paleontologia 1926, feu un gran nombre de troballes de fòssils d’homínids al jaciment d' Olduvai , que contribuïren de manera decisiva a situar l’origen d’aquests primats a l’Àfrica en contra de la hipòtesi de l’origen asiàtic prevalent fins els anys cinquanta La major part de les seves aportacions foren en collaboració amb Mary Douglas Nicol Londres 1913 — Nairobi 1996, amb qui es casà el 1937 Entre les restes de més importància cal esmentar les del Proconsul africanus 1948, l' Australopithecus boisei 1959, Homo habilis 1961 i les petjades d…
Phillip Vallentine Tobias
Paleontologia
Paleoantropòleg sud-africà.
Graduat en medicina a la Universitat de Witwatersrand, des del 1951 fou professor a la Wits Medical School d’aquesta universitat, on es doctorà en medicina, genètica i paleoantropologia Amplià estudis als EUA i a la Gran Bretanya, però retornà a la Wits Medical School, on desenvolupà tota la seva trajectòria professional L’any 1959 succeí el seu mestre Raymond Dart en la càtedra d’anatomia El 1967 publicà la descripció de la mandíbula fòssil que Louis i Mary Leakey havien exhumat el 1959 a Olduvai , pertanyent a l’espècie actualment anomenada Australopithecus boiseii , informe que marcà un…
Salvador Vilaseca i Anguera
Medicina
Paleontologia
Prehistòria
Metge, prehistoriador i paleontòleg.
Vida i obra Signà part dels treballs com a Hortensi Anguera , SV o HA Estudià ciències naturals i medicina a Barcelona i a Madrid, on es doctorà el 1922 Fou inspector de ferrocarrils, forense judicial i director 1939-60 de l’Institut Pere Mata, de Reus Com a aficionat a l’excursionisme s’interessà per la geologia i el 1919 inicià els estudis de prehistòria Descobrí diverses coves i jaciments prehistòrics o d’interès geològic al Camp de Tarragona Obtingué un ràpid reconeixement nacional i internacional, i mantingué una estreta relació amb l’escola de Pere Bosch i Gimpera Feu conèixer les…
,
dinosaures
Paleontologia
Nom genèric, sense valor sistemàtic, donat als rèptils de l’era secundària que provenen dels arcosaures i que són continguts en dos ordres: saurisquis i ornitisquis.
Sota la denominació de dinosaures hom agrupa diversos gèneres que poden presentar grans diferències de pes i talla o que poden ésser bípedes o quadrúpedes, herbívors o carnívors Tenen característiques comunes, com ara petita capacitat craniana, columna vertebral sòlida i lleugera, membres posteriors més desenvolupats que els anteriors, os quadrat fix i dents implantades en alvèols Aparegueren durant el Triàsic i assoliren la màxima importància durant el Juràssic La seva àrea de distribució cobria tots els continents L’extinció dels dinosaures tingué lloc a la fi del Cretaci, durant la…
Partit Socialista de Catalunya (Reagrupament)
Partit polític
Partit socialista creat el 19 de maig de 1976 pels seguidors de Josep Pallach, després que aquest impulsà un Secretariat d’Orientació de la Democràcia Social Catalana [SODSC] en dividir-se el Moviment Socialista de Catalunya [MSC] en el Consell de Coordinació de Tolosa de l’agost de 1966.
El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…
Front Obrer de Catalunya
Partit polític
Partit socialista revolucionari constituït a Barcelona el 1961, que estigué federat amb el Frente de Liberación Popular [FLP] i Euskadiko Sozialisten Batasuna [ESBA], en el marc de les “Organizaciones Frente”. També emprà el nom de Front Obrer Català en la capçalera de la seva revista Lucha Universitaria (1966).
El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…
Iniciativa per Catalunya
Partit polític
Organització política que començà a existir a la primeria de 1987, quan per primera vegada concorregué a les eleccions municipals, i que adquirí la configuració definitiva el 1990, en la I Assemblea Nacional.
Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…