Resultats de la cerca

Féu importants aportacions en fisiologia i anatomia, que posaren les bases científiques de l’antropologia física, ciència de la qual pot ésser considerat un dels fundadors A partir dels seus estudis craniomètrics establí una divisió de l’espècie humana en cinc varietats caucàsics o blancs, mongòlics o grocs, malais o bruns, etiòpics o negres i americans o roigs El seu Handbuch der vergleichende Anatomie und Physiologie ‘Manual d’anatomia i fisiologia comparades’, 1804 tingué una gran difusió

La seva família hagué de fugir d’Àustria pel seu origen jueu, primer a la Gran Bretanya i posteriorment als EUA, on es doctorà a la Universitat de Columbia de Nova York, el 1951 Fou professor a la Universitat de Michigan durant la major part de la seva trajectòria professional i dugué a terme treball de camp a l’Amèrica llatina i Europa Sintetitzà les aportacions del marxisme amb els plantejaments distintius de l’antropologia simbòlica Quant a les publicacions, cal destacar-ne Peasants 1966 -una de les millors introduccions a l’estudi de les societats pageses-, Peasant Wars of the Twentieth…

Després de la Segona Guerra Mundial, en la qual combaté a Birmània i a Borneo, estudià xinès i antropologia al Merton College d’Oxford, on es graduà Després de fer treball de camp entre els nòmades Penan de Sarawak 1951-52 i a Indonèsia 1954-55, des del 1956 fou professor d’antropologia social a Oxford, i el 1976 n'esdevingué catedràtic Entre les seves aportacions principals destaquen la introducció de l'estructuralisme francès a la Gran Bretanya traduí a l’anglès Structures élémentaires de la parenté , de C Lévi-Strauss , corrent que l’influí en l’atenció que prestà al parentiu…

Professor emèrit d’antropologia i ciències socials a la Universitat de Chicago i membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències Fou un dels antropòlegs més famosos i influents dels darrers decennis Realitzà diversos treballs de camp a la zona d’Oceania, de la qual era especialista La seva obra s’anà adequant a les diverses teories que han marcat el pas de l’antropologia nord-americana i mundial dels darrers trenta anys Començà la seva trajectòria com un dels adalils del neoevolucionisme, juntament amb Elman R Service, però modificà el seu rerefons teòric fins a apropar-lo a les postures de…

En l’aparició d’aquesta disciplina influïren decisivament els processos d’independència de les antigues colònies ocorreguts, sobretot, als anys seixanta, els quals anaren acompanyats d’una urbanització creixent de la població d’aquests països les societats primitives tal com les conegueren els primers antropòlegs, en les quals l’estil de vida occidental era desconegut, han esdevingut un fenomen secundari com més va més residual Mentrestant, els antropòlegs descobrien dins les pròpies societats problemes, l’especificitat urbana dels quals reconeixien però que, al mateix temps, podien analitzar…

L’antropologia cultural s’ocupa dels comportaments, específics i universals, de la cultura Són disciplines auxiliars de l’antropologia cultural l’etnologia, l’antropologia social, l’arqueologia i la lingüística En tant que ciència històrica, l’antropologia cultural necessita de l’arqueologia, de la lingüística històrica i sobretot de l’etnologia, i, en tant que ciència que estudia la cultura contemporània, de l’etnografia i de l’antropologia social A més, són fonamentals per a l’antropologia cultural les dades de l…

Aquest gènere té unes característiques típiques, com la capacitat cranial superior a 750 cm 3 , el desenvolupament del neopalli, la dentició reducció de l’aparell mastegador i la postura bípeda en posició erecta Són molts els problemes per a assenyalar uns criteris que marquin el límit inferior del gènere Homo en les formes fòssils, sobretot a causa de la varietat de les restes trobades i del caràcter fragmentari de les dades, les quals coses donen lloc a nombroses divergències taxonòmiques Hom pot considerar actualment tres espècies Homo habilis, Homo erectus i Homo sapiens L’ Homo habilis…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

El procés de formació 1958-1963 El seu embrió fou l’ Associació Democràtica Popular de Catalunya ADP Al juny de 1961 l’ADP es dividí, i el sector favorable a convertir-se de manera immediata en partit es constituí en FOC, sota la direcció d’un Comitè Executiu integrat per Josep M Picó, Isidre Molas i Manuel Castells L’altre sector seguí com a ADP, perquè considerava que calia mantenir l’heterogeneïtat inicial Al març de 1962 se celebrà la I Conferència constitutiva del FOC L’onada de vagues de la primavera d’aquell any l’orientà a donar contingut polític a uns moviments inicialment…

Evolució històrica Per comprendre la formació i les característiques d’IC, que no pot ser definida exactament com un partit, cal tenir en compte dos factors D’una banda, la crisi experimentada pel Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC a partir de 1981, que donà lloc a l’escissió del Partit dels Comunistes de Catalunya PCC i a una profunda davallada electoral, així com, en menor mesura, al trencament del collectiu Nacionalistes d’Esquerra NE el 1984 El segon factor té el seu origen en la campanya d’opinió que precedí la convocatòria del referèndum sobre el manteniment d’Espanya en l’…