Resultats de la cerca

A excepció d’un grup a Gran Bretanya, no consta que tingués presència organitzada ni a l’exili europeu, ni a l’interior de Catalunya Fonamentalment existí a Amèrica, en especial a Mèxic i a Xile Reunia sectors separats del Partit Socialista Unificat de Catalunya , que progressivament es definiren dins el socialisme democràtic i afirmaren la unió íntima entre radicalisme social i nacional Era presidit per Felip Barjau i Miquel Ferrer n’era el secretari Els punts fonamentals del seu ideari eren a la superació de la Constitució republicana i de l’Estatut d’Autonomia en la via de proclamar una…

Tot i que adoptà un programa fortament influït per l’aprovat pel PSOE a l’abril de 1880, no es produí una unificació real d’ambdós grups a Madrid no s’adoptà la nova denominació de Partit Democràtic Socialista Obrer Espanyol per diversos motius especialment per una concepció diferent de les relacions entre partit i sindicat, pel caràcter més moderat del grup madrileny i pel desig del grup català de tenir un funcionament autònom Foren membres de la comissió organitzadora Josep Pàmies i Ramon Lostau El 1887 es produí el trencament definitiu dels dos grups De la ruptura…

El 1937 el municipi adoptà aquest nom, per tornar a recuperar el de Sant Pere de Vilamajor el 1982

El seu origen es troba en el Frente Nacional de Trabajadores FNT, impulsat el 1963 per Narciso Perales i Ceferino Maestu Aquesta entitat creà una secció d’estudiants, el Frente de Estudios Sindicalistas FES, que –a causa de la ruptura entre Perales i el dirigent del FES, Sigfredo Hillers– s’escindí més tard Hillers constituí la Falange Española Independiente El 1965 l’FNT adoptà el nom d’FSR i aconseguí l’adhesió de Manuel Hedilla el 1966 Adoptà la bandera àcrata i una espiral negra símbol de la renovació que volia efectuar des de l’interior vers a l’exterior L’FSR…

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any i obtingué 291 vots 11,8% i 1 regidor en les de 1995,99 vots 3,2% En les de 1999 adoptà el nom d’Entesa de Convergència per Arenys de Munt i obtingué 581 vots 17,1%

Hi ha establiments d’hostaleria, establiments comercials relacionats amb la pràctica de l’esquí i apartaments El nucli fou creat juntament amb l’estació d’esquí de Super Espot, que fou inaugurada la temporada 1967-68 i que mantingué aquest nom fins a la temporada 1998-99, que adoptà el d’Espot Esquí

El 1971 adoptà el nom d’Organización Comunista Octubre OCO i el seu front obrer fou els Comités Obreros Com a OCO edità Manifiesto i En Lucha El 1976 esdevingué Unión de Marxistas-Leninistas, desapareguda el 1984, i el seu front obrer fou la Plataforma de Lucha Obrera 1979-1984, que edità Nuestra Clase El 1980 donà lloc a la Unión Comunista de Comités Obreros UCCO, que publicà Cuadernos de Línea Política

Adoptà un caràcter assembleari, assumint les experiències dels nous moviments socials alternatius En les eleccions europees de 1987 donà suport a Herri Batasuna El 1989 s’integrà com a collectiu dins La Crida , però el 1992 es reactivà amb un clar vessant ecologista En les eleccions autonòmiques de 1992 es coalitzà amb Alternativa Verda 10323 vots El 1993participà en la fundació d’ Els Verds , on es dissolgué Dirigent Joan Oms El seu portaveu fou Alliberament 1985-1989 itingué com a branca juvenil l’Assemblea de Joves Revolucionaris dels Països Catalans

A Barcelona sorgí el 1971 a partir dels Círculos de Formación de Cuadros i les Plataformes de Comissions Obreres CCOO El 1973 les organitzacions de Catalunya, València i Madrid se’n separaren i formaren un grup al voltant de la revista Topo Obrero El 1974 el Comitè Central adoptà el marxisme leninisme pensament de Mao Tse Tung, fet que motivà la separació de la direcció inicial En l’enfrontament entre el “conjunt del poble” i l’oligarquia financera i terratinent, defensà el front popular i la formació d’un Govern Provisional Democràtic sorgit de la ruptura, i s’oposà al pactisme…

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…