Resultats de la cerca

Criticaren la manca de democràcia interna d’ERC, les incorporacions de liberals i la dretanització del partit sota el lideratge d’Heribert Barrera, tot reivindicant l’ortodòxia originària d’ERC El 1980 impulsà el Manifest per la unitatBEAN-NE i collaborà amb la Taula d’Independents de l’Esquerra Independentista i amb l’Assemblea de Catalunya Entre els seus impulsors figuraren Josep M Reguant i Josep Vallhonesta

Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%

La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…

El SODSC dirigit per Pallach era predominant a l’exili, però tenia una presència menor a l’interior Els punts de divergència en el si de l’MSC havien estat la qüestió sindical, la relació amb els comunistes i la concepció de la política unitària en l’oposició antifranquista, així com la política d’unitat socialista La ruptura no va produir-se tant per una discrepància en la concepció del Moviment Socialista, com per una oposició entre estratègies a diferència de l’interior, Pallach insistia a desplegar una orientació més centrista En qualsevol cas, fou prou dura per a provocar l’allunyament…

A finals de 1918 es reuní un collectiu de personalitats de diversos partits monàrquics amb l’objectiu de fer un acte d’afirmació conjunt El grup aviat es dividí per l’actitud a adoptar davant la Lliga Regionalista i l’autonomia i donà origen a la UMN i l’FMA Aleshores un grup de polítics monàrquics de simpaties regionalistes, procedents tant del Partit Conservador com del Partit Liberal , constituí l’FMA, “a l’estil de les associacions d’opinió angleses recollint totes les essències i tradicions del monarquisme català amb el reconeixement de la personalitat de la nostra terra” L…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…

Eren els històrics Joan Casanelles president del nou partit, Francesc Viadiu i Joan Rodríguez Papasseit, amb Albert Alay, Frederic Rahola i Salvador Grau-Mora entre d’altres Al juny de 1977, l’Esquerra Renovada s’incorporà a la coalició senatorial Democràcia i Catalunya, i deixà llibertat de vot per al congrés La reconciliació, afavorida pels resultats electorals, es consumà al desembre de 1977 i el partit fou donat de baixa al juliol de 1978

La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia, Religió” i…

Sorgí com a plataforma política per a facilitar l’apropament entre el socialisme i el nacionalisme català i permetia d’incorporar persones afiliades a altres partits El PSOE considerà la USC com una maniobra escissionista i expulsà els membres que hi havien participat La nova formació, d’ideari socialista, s’adscrigué a l’ala reformista del moviment obrer internacional Defensava una política gradualista de canvis socials, a la vegada que pretenia integrar les reivindicacions nacionalistes Establerta la dictadura de Primo de Rivera, al novembre de 1923 aparegué el setmanari Justícia Social ,…

La seva branca juvenil es deia Joventut Radical de Catalunya Sota un programa crític amb l’hermetisme i la burocratització dels partits, compromès amb una “defensa radical de la llibertat” i una “acció política diferent”, i favorable a “una fiscalitat no repressiva”, el CRC es presentà a les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, però hi obtingué un resultat ínfim 294 vots Al juny de 1993, Ródenas i una dotzena més de militants s’incorporaren al Partido Popular , per tal de reforçar-ne el perfil centrista, i el CRC deixà d’existir