Resultats de la cerca

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i…

Assistí com a observador a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista dels Països Catalans al novembre de 1977 i el mateix any signà diversos documents amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional-Provisional, el Moviment Revolucionari Català i Comunistes Catalans Independents Dirigent August Gil Matamala Edità KO

El 1987 donà suport a la candidatura d’Herri Batasuna en les eleccions europees Al gener de 1988 es dissolgué i la majoria dels seus membres s’incorporà a La Crida Dirigents Josep de Calassanç Serra Cala, August Gil Matamala, Julià de Jòdar i Eva Serra Edità Lluita Lliure 1985-1987

Al setembre de 1935 acordà el canvi de nom pel de Partido de Concentración Federal La Junta Nacional era presidida per Juan Bonavía la Junta Regional, per Ramón Roura i la de l’en-titat barcelonina, per Lorenzo Gil No consta que tingués connexió amb capdels partits i sectors del federalisme ca-talà

Tenia com a objectiu “la defensa de los ideales regionalistas con relación a la vida de Aragón y a la colonia en Barcelona” Dirigents Matías Pallarés Gil president, Teodoro Licart i José Terraza vicepresidents Al desembre de 1919 esdevingué la Unión Aragonesista Desaparegué amb la Dictadura, abans de 1926, però tornà a funcionar a partir de 1931

En realitat, mai no formà una organització present a Catalunya que aglutinés els elements dinàstics procedents de la Lliga, Renovación Española i la Confederación Española de Derechas Autónomas, sinó que més aviat fou una invenció de José M Gil-Robles, conseller de Joan de Borbó, per tal de mantenir contactes el 1947 amb l’Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas primer i amb Indalecio Prieto després

Pretengué, sense èxit, unificar els partits independentistes En les eleccions legislatives de 1977 recomanà el vot a la coalició Pacte Democràtic per Catalunya Aquell any assistí a la I Conferència d’Organitzacions d’Esquerra Independentista del Països Catalans i el 1978 s’incorporà al Comitè Català contra la Constitució Espanyola Desaparegué el 1978-79 Dirigents Jordi Gil i Àlava i Patrícia Gabancho Edità Tallaferro

Concorregué a les eleccions municipals d’aquest any sense obtenir representació en les de 1991 obtingué 660 vots 4,0% en les de 1995, 951 vots 4,4% en les de 1995, 951 vots 4,3%, i en les de 1999, 282 1,2%

En les eleccions municipals de 1991, com a agrupació d’electors, obtingué 495 vots 6,1% i 1 regidor en les de 1995, en el marc de la Federació d’Independents de Catalunya , obtingué 266 vots 3,1%

Preveia la constitució de juntes locals i comarcals, però concentrava el poder en la Junta provincial integrada pels presidents de les juntes de partit judicial i els càrrecs i excàrrecs públics, la qual elegia el comitè executiu i nomenava els candidats El primer comitè executiu el formaren Josep Sol Torrens, Francesc Sagañoles, Pere Fuertes, Josep M España, Francesc Roca, Joan Rovira Agelet, Manuel Florensa, Romà Sol, Antoni Agelet Romeu i Josep Gil Dòria El 1917 España i Romà Sol se’n separaren per decantar-se a la Lliga Regionalista Per bé que la Unió Monàrquica Nacional alterà la…