Resultats de la cerca

Segons un dels promotors José Gil Moreno de la Mora, de Vimbodí, el partit presentà els estatuts de legalització al març d’aquell any i pretenia lluitar contra l’oposició de l’Administració a l’existència d’agrupacions polítiques rurals El Ministeri de la Governació li denegà l’autorització i acudí al Tribunal Suprem Registrat definitivament 7/VI/ 1979, els seus objectius eren “mejorar la calidad de vida del medio rural” Promotors J Gil Moreno de la Mora, Antonio del Águila, Fernando Pastor, Faustino Rodríguez, M del Carmen Caracuel, Alfonso Pons, Rafael Montes i…

Promotors Rodrigo Moreno, Antonio Moles i José Soro També és conegut com a Partit Comunista del Poble Català de les Terres de Lleida

L’encapçala Lluís Tomàs Moreno En les eleccions municipals de 1995 obtingué 304 vots 51,4% i 4 regidors en les de 1999, 298 vots 43% i 3 regidors

Es considerà hereu del Partit Republicà Federal liderat per Pi i Margall i es declarà revolucionari, internacionalista i socialista autogestionari Defensà la federació lliure dels pobles d’Es-panya i la creació d’una república catalana sobirana Dirigents Esteban Ibarra i Purificación Moreno Tingué una organització juvenil Juventudes Republicanas Federales Socialistas i una de femenina Unión de Mujeres Republicanas Socialistas Edità República 1978-1979

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 757 vots 22,1% i 3 regidors en les de 1999, 449 vots 11,7% i 1 regidor

Anuncià la seva participació amb el Partit per la Independència en les eleccions municipals de 1999, que no es produí

Aplegà el Movimiento Autónomo Solidarista MAS de Barcelona, el Frente Sindicalista de la Juventud Madrid i València, el Grupo Tercera Posición Oviedo i independents de diversa procedència geogràfica Fou dirigit per Juan Antonio Llopart i Enrique Moreno, la seu central estava a Barcelona i tenia entre 25 i 50 integrants La seva ideologia continuà incidint en els temes del MAS, si bé amb una incipient atenció per la immigració Es dissolgué al juliol de 1989 i els seguidors ingressaren en diversos collectius, per acabar creant l’associació Sin Tregua por una Nueva Europa i Tercera…

El 1989 convergí amb la Plataforma Nueva Europa en Sin Tregua por una Nueva Europa Els dies 1 i 2 de desembre de 1990 una conferència nacional concretà les bases d’adhesió, segons les quals l’associació preconitzava un paneuropeisme totalitari Així, Europa havia d’esdevenir una potència geopolítica i reclamava constituir un estat unitari europeu Alhora, s’oposava al liberalisme i al socialisme per exaltar l’“Estado-misión, instrumento de una obra histórica” i combatia els valors de la Illustració i la Revolució Francesa Pretenia articular un Movimiento Revolucionario Europeo d’abast…

En les eleccions municipals d’aquest any obtingué 313 vots 8,4% i 1 regidor

Els assistents, convocats pel notari Blas Piñar, discutiren “un plan de renovación en los ejercitantes para clarificar ideas con una visión sobrenatural y, , poder proyectarlas sobre los demás en una especie de fervoroso contagio, para luchar contra las fuerzas del mal a escala universal” Pel maig de 1966 es constituí Fuerza Nueva Editorial, que publicà la revista del mateix títol al gener de 1967 La creació d’FN fou una manifestació emblemàtica de la configuració de l’anomenat “búnquer” la mobilització creixent de sectors que preconitzaven un rearmament ideològic del franquisme davant els…