Resultats de la cerca

Fou una escissió d’ Esquerra Democràtica de Catalunya , motivada per diferències en les aliances i per la voluntat de construir un partit d’esquerra no marxista Tenia relacions amb la Fundació Naumann de l’FPD, el partit liberal alemany Al juny de 1978 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya ERC

Estigué vinculat als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans Se li atribuïren diverses accions terroristes i alguns membres foren detinguts entre els quals Jordi Cano, Guillem Joan, Llorenç Triviño i M del Carme Marí

Es declarà prosoviètic i estalinista Fou inscrit amb seu a Barcelona a l’octubre de 1977 Concorregué a les eleccions autonòmiques de 1980 12919 vots, a les legislatives de 1982 3128 vots i a les autonòmiques de 1984 2595 vots Man-tingué, tot i el retorn de Líster al PCE, una activitat mínima fins el 1997, quan confluí amb el Movimiento Marxista-Leninista per donar lloc a Reagrupamiento Comunista , però es dissolgué a l’octubre de 1998 El dirigent a Catalunya fou Manuel García Edità Unidad y Lucha 1977-1995 i Endavant 1974-1997

Els orígens El Congrés d’unificació es realitzà en dos temps El 15 de juliol de 1978 foren convocats els Congressos respectius de cadascun dels partits que anaven a unificar-se per tal d’aprovar un Protocol d’Unitat i d’acordar-ne la dissolució i la integració en el nou partit L’endemà, el 16 de juliol, se celebrà el Congrés d’unificació La representació dels delegats congressuals havia estat fixada a partir del nombre d’afiliats reconegut de cada partit, de tal manera que el PSCC i la FSCPSOE tingueren la mateixa quota congressual de 450 delegats cadascun el PSCR tingué 100 delegats D’una…

Els orígens Sota l’impuls de Francesc Macià i Lluís Companys, sorgí de la unió d’ Estat Català EC , del Partit Republicà Català PRC , el grup del setmanari L’Opinió Joan Lluhí i Vallescà, Joan Casanelles, Antoni Xirau i Pere Comas i nombrosos centres comarcals del republicanisme català històric La Conferència pretenia crear un partit republicà i catalanista capaç d’esdevenir força dirigent, tot apropant les dues grans reivindicacions del moment la República i l’autonomia de Catalunya EC hi aportà el carisma de Macià i el radicalisme nacionalista el PRC, els vincles amb l’obrerisme i el…