Resultats de la cerca

El 1974 celebrà el I congrés com a secció espanyola de la Lliga Internacional per la Reconstrucció de laIV Internacional i fundà el Partido Obrero Revolucionario de España El seu líder fou Lluís Artur van den Eynden Aníbal Ramos Publicà La Aurora 1973-1975, Prensa Bolchevique , Proletario , Hoz y Martillo , El Obrero i El Bolchevique Els seus Colectivos de Jóvenes Revolucionarios editaren un butlletí del mateix nom

Es defineix com el “partit de l’empresa” i pretén representar-la políticament Concorregué a les eleccions europees de 1989 i obtingué dos diputats un fou el mateix Ruiz-Mateos i 68606 vots a Catalunya Posteriorment es presentà a totes les eleccions fins el 1994, amb noms canviants i resultats decreixents A Catalunya obtingué els següents resultats en les legislatives de 1989, com a Agrupación Ruiz-Mateos, 37942 vots en les autonòmiques de 1992 quan obrí seus a Barcelona i Girona, com a Agrupación Ruiz-Mateos-Alianza Democrática Europea, 13067 vots en les legislatives de 1993 amb el mateix…

És el partit parlamentari situat més a la dreta de l’espectre polític i dins d’aquest segment comprèn diferents tendències ideològiques, el pes de les quals ha variat al llarg de la seva trajectòria Els seus votants es manifesten majoritàriament ubicats en el segment de la dreta i centredreta Història A Catalunya, AP es creà a Barcelona al març del 1977, poc després de constituir-se a Madrid La seva presentació pública tingué lloc a l’abril al Palau d’Esports La filial, en els seus inicis, no tingué una mínima organització catalana, dèficit que perdurà de manera molt acusada els primers anys…

La seva força principal era a l’exili i a Catalunya sempre tingué una presència reduïda En el XI Congrés del PSOE a l’exili agost de 1971, una moció presentada per Felipe González obligà que l’exili compartís la direcció amb el partit de l’interior, a la vegada que deixà en les mans d’aquest El Socialista El congrés de la UGT del mateix any aprovà també l’accés a la direcció d’un grup renovador de l’interior, enfront de la “vella guàrdia” de Manuel Muiño, fidel a Llopis La tensió entre Llopis i els renovadors esclatà al maig de 1972, a partir de la publicació de l’article “Los enfoques de la…

Dirigents Eloy Candelas Sánchez president i José Laporta Baronat secretari polític Al 1934 es fusionà amb el Partit Republicà Radical Socialista Ortodox i reprengué el nom de Partit Republicà Radical Socialista de Catalunya Aquesta denominació fou circumstancial, ja que poc després reaparegué amb el nom d’Esquerra Radical Socialista La darrera referència del partit és del maig de 1936

Durant la Dictadura, AC patí una escissió Acció Republicana de Catalunya ARC Acabat el règim de Primo de Rivera, AC es convertí explícitament en partit i es fusionà amb ARC en el Partit Catalanista Republicà, però aquest continuà essent conegut amb el nom d’Acció Catalana El 1933 aquest partit es reorganitzà i adquirí el nom d’Acció Catalana Republicana, que no assolí protagonisme rellevant Finalitzada la Guerra Civil, dugué una existència esllanguida fins a la seva pràctica desaparició durant els anys seixanta AC va néixer en la Conferència Nacional Catalana Barcelona, juny 1922, convocada…

Es presentà a les eleccions autonòmiques de 1988 8730 vots, a les europees de 1989 30490 vots i a les legislatives d’aquest mateix any 24406 vots El 1992 una sentència judicial obligà a canviar el nom del partit, que esdevingué Los Ecologistas, nom amb què concorregué a les eleccions autonòmiques de 1992 9879 vots i a les legislatives de 1993 11846 vots El seu portaveu-delegat de Catalunya ha estat Joaquim de Riva Ha publicat, entre d’altres, el butlletí Full Verd

El 24 de juliol de 1932 se n’escindí el Partit Radical Autònom de les comarques tarragonines

El congrés de Bilbao del PCEU al març de 1981 fou considerat illegítim per una part del partit i, com a conseqüència, es produí la seva ruptura en dues branques, que mantingueren el mateix nom Un sector liderat per Carlos Delgado participà el 1984 en la Coalición de la Unidad de los Comunistas, amb el Movimiento de Recuperación del Partido Comunista de España, les Células Comunistas i el Partit dels Comunistes de Catalunya , al qual s’acabà incorporant Aquest grup edità Mundo Obrero y Comunista i La Voz Comunista L’altre sector, liderat per Fèlix Valero i Carlos…

És partidari dels comitès obrers per la presa del poder i de la creació de fraccions sindicals per la Central Única de Treballadors i d’una federació ibèrica de consells obrers El 1977 reclamà el boicot actiu a les eleccions Encara no legal, concorregué a les eleccions legislatives de 1982 en les llistes del Partido Socialista de los Trabajadores Legalitzat ja al març de 1983 amb seu a Barcelona, participà en totes les eleccions, amb els següents resultats 2751 vots en les autonòmiques de 1984 2467 en les legislatives de 1986 6936 en les europees de 1987 2727 en les autonòmiques de 1988 3022…