Resultats de la cerca

Els seus principis bàsics eren “Dios, Patria y Tradición” i volia “trasladar a todos los sectores de la sociedad catalana la voz del pueblo católico y patriota” El 1992 es dissolgué per integrar-se al Bloque Catalán

Defensà la monarquia parlamentària espanyola i, probablement, al desembre d’aquest any esdevingué Partido Derecha Monárquica Impulsors Luis Eufemia i José Terol García

És representat per Juan Iniesta i José Terol García Probablement fou creat per un canvi de nom del Partido Monárquico Popular de España

Primer s’anomenà Organización de Trabajadores por la Autonomía de Clase i després Colectivos de Trabajadores por la Autonomía de Clase Defensà l’autonomia obrera “en oposición al criterio burocrático dirigente y dirigista de las organizaciones obreras tradicionales, partidos y sindicatos” Edità Emancipación en foren corresponsals catalans Santi García i Santiago López Petit

Havia d’aplegar membres del Sindicat Lliure, del Sometent, de la Unión Patriótica i de grups ultradretans, així com significats monàrquics i integrants de la Lliga Regionalista Probablement pretenia cons-tituir una milícia antirepublicana que agrupés elements del Sindicat Lliure i d’extrema dreta, feta avortar per la proclamació de la Segona República

Es constituí com a partit el 1992, amb seu a Barcelona Aplegà entitats catòliques i tradicionalistes no vinculades a la Comunión Tradicionalista Carlista CTC El dirigent fou Joaquín Albí, si bé la premsa atribuí un lideratge oficiós a JC G exmembre de la primera etapa de Milicia Catalana El BC es definí carlí rival de la CTC i defensor de la “Catalunya española” El març del 1994 afirmà tenir 468 seguidors, xifra, però, probablement allunyada de la seva militància real L’any següent cessà d’actuar per editar Montserrat Revista de actualidad El 1995 el seu local fou assaltat i el…

Si bé en els estatuts advocava genèricament per una unió de totes les classes socials per a la “superación de España”, en manifestos posteriors es declarà específicament antidemocràtica, partidària del nacionalsindicalisme i de l’estat totalitari i corporatiu Mitjançant l’accés als càrrecs de president i secretari, la direcció fou controlada el 1934 per elements feixistes, com l’“ibérico” Francisco Palau Rabassó i l’escriptor Luis Gutiérrez Santamarina, que acabaven de participar en la creació de Falange Española FE a la ciutat i n’eren dirigents i adheriren la USH a FE El mateix…

Tingué una militància juvenil en general a Barcelona i sobretot al Baix Llobregat, amb el centre a Sant Just Desvern, població de la qual fou alcalde Cardona 1931 i 1934 L’afiliació no fou gaire nombrosa i probablement mai no sobrepassà alguns centenars de membres Tanmateix, bastants joves passaren per l’organització, fet que els deixà una empremta activista que marcà el catalanisme més extremista durant dècades Els seus orígens es troben en els admiradors que envoltaren Cardona en el medi juvenil de la Unió Catalanista durant la Primera Guerra Mundial Cardona ingressà el 1919 a…

La formació no tenia el caràcter insurreccional de l’ Estat Català creat el 1922 Les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català JEREC es desferen entre la primavera i l’estiu de 1936, sobretot després de l’atemptat que costà la vida als germans Miquel i Josep Badia 28 d’abril Passada la celebració de congressos rivals de lesJEREC al mes de maig, un escissionista i l’altre oficialista, el gruix dels seus militants, fidels al record de Badia i sota la influència de Josep Dencàs, serviren com a punt de partida per a la constitució d’un partit nacionalista radical reunificat, anhel de tots els…

Evolució històrica Dels quatre partits, el més gran i més implantat era la USC, que hi aportà el seu dirigent Joan Comorera com a secretari general del nou partit Encara que és cert, com han posat de relleu els historiadors, que la creació del PSUC vingué precipitada per l’alçament militar del 19 de juliol, després de mesos de converses entre els diversos grups esmentats, la unificació tenia una llarga història i es corresponia amb un projecte ampli Efectivament, a finals del 1935 ja s’havien establert contactes entre les direccions del PSOE i del PCE, per tal d’integrar de manera progressiva…