Resultats de la cerca

Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA  PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián  1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a càrrec d’una…

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Editat per Isidoro de Antillón , Guillem Ignasi de Montis , Vicenç Salvà i Pérez, Miguel de Victorica , Joaquim Porres i Josep Badia els dos últims reeixiren a guardar l’anonimat Combaté el clericat i l’absolutisme, per la qual cosa sostingué polèmiques amb els grups reaccionaris dirigits per Ramon Strauch i Miquel Ferrer Diari de Buja Deixà de sortir del 29 d’abril al 19 de maig de 1813 després reaparegué, però s’extingí definitivament el 19 de desembre Els absolutistes perseguiren els redactors i fins i tot els subscriptors els exemplars foren cremats, i la lectura prohibida sota pena d’…

Inicialment bisetmanal, des del 1980 esdevingué trisetmanal El 1982 publicà una quarta edició setmanal, tipus revista de cap de setmana, i el 1983 aparegué també els dilluns, que se sumava a les que ja apareixien el dimarts, dijous i caps de setmana, i el 1991 es convertí en diari És un periòdic independent i progressista que cobreix informativament les comarques del Bages, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya 1986 i l’Anoia 1995, i també inclou informacions de l’Alt Urgell i del sector nord del Baix Llobregat L’empresa editora inicial, Edicions Intercomarcals SA, es basava en l’accionariat…

Era publicat per un grup d’exiliats francesos que s’autodenominaren Comité de Propaganda Revolucionaria Socialista de la Francia Meridional, i entre els seus collaboradors hi hagué Charles Alerini, Paul Brousse, CCámet, JGuesde, etc Defensà principis internacionalistes insurreccionalistes

Un cippus romà que hi fou trobat diu que el bisbe Atanasi 653-675 consagrà un nou altar per a aquella primitiva basílica l’any setè del seu pontificat L’església actual fou reedificada a partir de la conquesta 1249 i s’hi treballava encara el 1262 És un edifici rectangular amb tres grans arcs apuntats, a manera d’arcs torals al seu interior, per a sostenir un sostre de bigues a dos vessants És precedit d’un atri d’antigues columnes reaprofitades on s’obre la portada de reminiscències romàniques tardanes Té un retaule de la Mare de Déu de la Llet, del s XV, de JMontoliu, el retaule major, de…

Fou substituït pel “Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma” 15-7-1820 a 14-6-1822, que es fusionà amb “El Atleta de la Libertad” 15-4-1822 a 14-6-1822 i donà lloc a “El Eco de Colom”, que continuà fins el 29 de gener de 1823 Contenia informació de les corts, retalls d’altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814 Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823

L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…

Sorgit de la fusió d’ El Día amb l’òrgan d’expressió falangista, esdevingué el diari de més difusió a Mallorca Al maig del 1996 passà a editar-se íntegrament en català i adoptà el nom de Diari de Balears

Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma