Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
test d’hipòtesis estadístiques
Matemàtiques
Donada una mostra de grandària n, ( x1,...,xn ), formada per n realitzacions o observacions independents d’un cert fenomen o experiment.
Aquest mètode permet de decidir, a partir de les dades observades, si una hipòtesi estadística que hom ha fet sobre el model probabilístic del fenomen és correcta o no ho és Aquesta decisió hauria d’ésser presa sempre amb un cert grau d’incertesa Els problemes que tracta de resoldre aquesta teoria poden ésser, per exemple, decidir quin dels dos mètodes diferents de fabricació de bombetes elèctriques dona una mida mitjana més gran, o bé saber, a partir d’una sèrie d’anàlisis, si un malalt té una certa malaltia Sovint el model probabilístic consisteix en una llei de probabilitat teòrica donada…
Luitzen Egbertus Jan Brouwer
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic i filòsof neerlandès.
Fou professor a la Universitat d’Amsterdam 1912-55 i un dels fundadors de la topologia moderna Els seus treballs bàsics es desenvoluparen en els camps de l’epistemologia i de la fonamentació de les matemàtiques Fou el principal representant de l' escola matemàtica intuïcionista , que s’oposa a les escoles axiomàtiques, de David Hilbert, i logicista, iniciada per Gottlieb Frege i continuada per Giuseppe Peano i Bertrand Russell Brouwer construí una certa noció de conjunt i la definició de continuïtat a partir del nombre zero La postura intuïcionista es nega a acceptar l’existència…
contrast d’hipòtesi
Matemàtiques
Prova que consisteix en la realització d’experiències que permetin de determinar el valor d’una variable aleatòria definida en funció de la hipòtesi formulada en termes estadístics.
Prèviament hom ha d’estudiar la llei de probabilitat d’aquesta variable aleatòria per tal de fixar uns límits més enllà dels quals la probabilitat sigui negligible si el resultat de les experiències dóna per a la variable un valor comprès dins aquests límits, hom considera acceptable la hipòtesi H 0 , anomenada hipòtesi nulla , sense que això vulgui dir que és certa, sinó només que res no s’oposa a tenir-la per certa d’acord amb la informació obtinguda Altrament hom preferirà l’anomenada hipòtesi alternativa H 1 , única o diversa, diferent de la primera Cadascuna de les dues decisions…
Carl von Ossietzky
Història
Periodisme
Periodista i pacifista alemany.
Militant pacifista des del 1912, fou mobilitzat i lluità en la Primera Guerra Mundial Després de la guerra esdevingué secretari de l’Associació Alemanya per la Pau i el 1922 cofundà el moviment Nie wieder Krieg ‘Mai més la guerra’ Editor del setmanari Weltbühne 1927, hi denuncià el rearmament secret de la Reichswehr i fustigà la violència tant de les formacions paramilitars de dreta com de les comunistes Acusat de traïció, fou sentenciat, empresonat 1931 i indultat 1932 Un cop lliure, prosseguí la denúncia del nazisme fins que Hitler el feu tancar al camp de concentració de Eesterweg-…
nivell de significació
Matemàtiques
En la teoria dels contrasts d’hipòtesi, fita que hom estableix per assegurar que la probabilitat d’acceptar la hipòtesi, essent falsa, és menor que aquesta fita.
La Renaixença
Portada d’un volum de La Renaixença
© Fototeca.cat
Periodisme
Publicació quinzenal —i a partir del 1881 diària— que aparegué a Barcelona l’1 de febrer de 1871 per iniciativa de Pere Aldavert, ajudat per Àngel Guimerà i Francesc Matheu, que fou el seu primer director.
Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…
conjunt

Representació gràfica de la relació de pertinença i de les operacions d’unió i intersecció dels conjunts
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Reunió d’objectes ben definits en la intuïció o en el pensament, considerada com una totalitat (Cantor).
Aquesta definició, des del punt de vista matemàtic, no és vàlida, i, així, en matemàtiques la noció de conjunt no és definida, i s’inclou dins del desenvolupament d’una teoria axiomàtica que eviti les paradoxes i contradiccions com les que, a començament del segle XX, posaren en qüestió no solament la teoria de conjunts, sinó bona part de la matemàtica Hom no defineix, doncs, ni conjunt, ni element, ni la relació de pertinença, i es conforma amb la idea intuïtiva del que signifiquen frases com Un conjunt és format per elements, o l’element 4 pertany al conjunt dels nombres naturals La…
geometria
Matemàtiques
Part de la matemàtica basada en la intuïció d’espai.
El nom prové de la seva primera aplicació la mesura de la Terra Els diversos apartats en què hom divideix la geometria fan referència a la natura dels objectes d’estudi i al mètode emprat Per a una definició unitària de la geometria elemental, l’any 1872 CF Klein proposà,en el “programa d’Erlangen”,la noció de geometria com a consideració d’un espai el conjunt dels punts i un grup de transformacions d’aquest espai, els invariants del qual serien les nocions de la geometria en qüestió El primer estudi de la geometria fou de caràcter intuïtiu, i consistí en la compilació de fets relatius a…