Resultats de la cerca

Interessat en les qüestions socials i en el progrés tècnic, volia representar el sector més actiu de la burgesia catalana Tingué com a redactors MDuran i Bas, Francesc de PForns, EReynals i Rabassa, RSuñol i Serancolí, FAvià de Pinto i JMañé i Flaquer, que deixaren conjuntament el diari al cap de tres mesos, quan estava a punt de fer-se'n càrrec una nova empresa, més conservadora

Continuador de la revista del mateix nom, adoptà caràcter de diari arran de les eleccions del 1936, per a la campanya de les quals li fou aixecada la suspensió de l’agost anterior Se subtitulà Diari Catalanista de les Esquerres Subvencionat per Josep Sunyol i Garriga, en morir aquest al front de Guadarrama passà sota el control del Partit Socialista Unificat de Catalunya febrer del 1937 i en fou el portaveu Més tard fou cedit pel PSUC a la seva secció juvenil JSU de Catalunya, pel setembre del 1938

Dedicà una atenció especial a la llengua catalana, i propugnà la descentralització de França respecte al Rosselló

Tingué una primera època fins al febrer de 1861 políticament progressista, sota la direcció dels seus fundadors, Luis de la Loma Corradi i Marià Carreras i González Adquirit per Josep Campo, marquès de Campo, esdevingué òrgan del partit conservador i fou dirigit per TLlorente i Olivares En voler Campo suprimir el periòdic, l’adquirí, amb la impremta, Josep Domènech i Taverner, que, amb Llorente, substituí la capçalera per Las Provincias

El 1906 formà part del comitè fundacional de Mundo Deportivo , on treballà com a periodista especialitzat en ciclisme i motor L’any 1908 fou campió d’Espanya de motociclisme Impulsà la creació del Grup Esportiu, des d’on treballà a partir del 1910 per crear la Volta Ciclista a Catalunya Dirigí la primera edició de la Volta a Catalunya 1911 i les corresponents als anys 1912 i 1913 L’any 1913 s’establí a Sevilla El 1925 participà en la creació d’un club ciclista a Sevilla des d’on impulsà la primera edició de la Vuelta a Andalusia Simultàniament, exercí com a secretari de la Unió Velocipedista…

Fundat i dirigit fins al novembre del 1932 per Francesc Maria Masferrer i Vernis , fou el primer periòdic d’aparició diària de Vic i d’Osona Tractà tant qüestions comarcals i locals com generals i sempre fou redactat en català Pròxim a Acció Catalana, es mantingué equidistant tant del tradicionalisme hegemònic a la comarca com dels corrents més esquerrans A partir del 1934 hi fou determinant la influència d’Esquerra Republicana de Catalunya En foren collaboradors habituals Pere Vinyoles, Roser Claveria i Josep M Lladó, entre d’altres i, més esporàdics, Carles Capdevila i Recasens…

Substituí “La Veu del Vespre”, però intentà de donar la imatge d’estar al marge dels interessos de la Lliga Catalana Dirigit per Ignasi Agustí, donà molta importància a la informació radiofònica, als reportatges d’actualitat i a les estrenes teatrals Després del 19 de juliol de 1936 fou controlat per la CNT

Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat

Fundat, i dirigit fins el 1866, per Diego Coello, aquest intentà de convertir-lo en òrgan del partit moderat, però l’adscriví a la Unión Liberal Ignacio José Escobar, marquès de Valdeiglesias, i el seu fill Alfredo, directors, successivament, fins el 1887 i fins el 1931, li imposaren una accentuada fidelitat alfonsina Sota la Restauració fou l’òrgan dels ministeris Cánovas, Silvela i Dato, i sota la República defensà la monarquia