Resultats de la cerca

Deixeble de Ramon Martí i Alsina, estudià també a Roma, on pintà olis com Zitto, Silenzio, Che passa la ronda 1869, Museu d’Art Modern de Barcelona Illustrà les primeres edicions dels Singlots poètics de Pitarra, amb el pseudònim Nyapus , i els calendaris El Tiburón i Lo Xanguet publicà també moltes caricatures polítiques a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa La seva gran capacitat per a captar del natural la utilitzà com a cronista gràfic de guerra a les lluites carlines 1872-76 Durant la guerra russoturca fou agregat de premsa al bàndol del Gran Duc Nicolau com a…

De formació modernista, la seva poesia es caracteritza pel valor de la imatge, sorprenent i concreta com una cartografia psíquica/> Les seves obres principals són Colores en el mar y otros poemas 1921, Seis, siete poemas 1924, Hora y 20 1927, Camino 1929, Hora de junio 1937, Recinto 1941, Subordinaciones 1948, Práctica de vuelo 1956, Material poético 1962

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

Ingressà a l’orde caputxí el 1894 Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua

Fou collaborador i director 1926-27 del Corriere della Sera Organitzà importants exposicions d’art i nombroses empreses editorials dirigí, a més, les revistes Dedalo , Pegaso i Pan En el recull, en set volums, Cose viste , expressa en una prosa elegant la seva natura de memorialista i de retratista, irònicament escèptic, del seu temps

Dirigí el setmanari Alt Empordà 1917-23 Durant la dictadura de Primo de Rivera fou empresonat i s’hagué d’exiliar Seguint la tendència simbolista del noucentisme, publicà Les cançons de l’instant 1921 i, més endavant, altres llibres de poemes que posen de manifest aquesta mateixa herència Estrelles caigudes 1954, Poemes amb ocells 1965, Un mateix fang 1972, i També el silenci 1978

Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari La Rambla  1936-38 Afeccionat a la literatura castellana, feu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí Nova Era , òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias També fou un dels fundadors de…

Doctorat en dret, treballà al bufet de José Canalejas, que l’introduí a “El Heraldo de Madrid”, i fou corresponsal d’aquest diari a les Filipines durant la guerra independentista Després fou diputat, senador 1907-18, director del “Diario Universal” i fundador i director de la revista “El Mundo”, a Madrid

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…

Fill de Jaume Massó i Torrents Dirigí l’entitat Teatre dels Poetes i la revista La Rondalla del Dijous Fou redactor d’ El Poble Català i collaborà a El Matí , La Vanguardia , etc Poeta de ressò modernista, publicà Pòrtic 1910, Arca d’ivori 1912, i L’hora tranquilla 1914, tres llibres que combinen la visió maragalliana del paisatge i alguns tòpics del decadentisme del moment A Totes les cordes 1920 evolucionà cap a una poesia de to més líric En teatre publicà Camins de la vida 1916, Vella cançó 1916 i La primera flor 1919 i en narrativa, la novella La germana 1921 i les rondalles La nau de…